J.MestrePalma09/08/09 0:00
TW
2

El projecte original del Palma Arena que elaborà l'arquitecte alemany Ralf Schürmann no era executable i provocà el desfasament econòmic que ara investiga el jutge Castro, segons informes tècnics de l'empresa constructora als quals ha tingut accés aquest diari. L'acta de replantejament, signada el març de 2006, conclogué que faltava documentació tècnica per iniciar les obres. L'elecció de Schürmann com a arquitecte del velòdrom fou una recomanació de la Unió Ciclista Internacional (UCI), tot i que aquest professional no tenia gens d'experiència en instal·lacions d'aquesta classe. Schürmann, però, és considerat el millor dissenyador de pistes de ciclisme, si bé no té al seu currículum la direcció d'obra de cap velòdrom del món.

Les deficiències del projecte de Schürmann es detectaren en l'acta de replantejament. Aleshores, i abans de començar les primeres excavacions i d'iniciar les feines, els tècnics de la UTE ja sabien que els plànols enviats per l'arquitecte alemany no permetrien començar les obres. Per aquest motiu, el consorci trià els germans García Ruiz per resoldre totes les deficiències tècniques i els oblits de Schürmann. Entre altres detalls, el professional teutó no pensà a posar un marcador electrònic al recinte. Tots els errors de Schürmann, segons els documents, provocaren un increment del pressupost.

Notícies relacionades
Matas a la seva última roda de premsa de fa un any.

Matas coneixerà aquesta setmana quan ingressarà a presó

Més notícies relacionades

D'aquesta manera, dels 48 milions prevists per l'arquitecte per edificar el Palma Arena, es passà a 90. Un altre aspecte que també n'encarí les tasques fou la manca de temps per executar-les. Això obligà la UTE a treballar-hi dia i nit, a més de diumenges i dies festius. Per tant, els costs laborals també es dispararen. Una obra d'aquestes característiques, en circumstàncies normals, té dos anys d'execució. La UTE la va fer en nou mesos. Un dels problemes principals que hi hagué d'afrontar va ser instal·lar la coberta del velòdrom. L'arquitecte alemany en dissenyà una de fusta, la col·locació de la qual havia d'estar en cinc mesos. Fou substituïda per una altra per accelerar les feines.

Durant el període d'execució del projecte, qui en aquell moment era director general d'Esports, Pepote Ballester, no va tenir cap contacte amb la UTE.