Tomeu CanyellesPalma28/06/09 0:00
TW
0

El pròxim primer de juliol comença una nova etapa per a Cabrera. La gestió del parc natural, tal com aprovà el Consell de Ministres divendres, passa a mans del Govern. Però tot i això, la presència militar a l'illa es mantindrà, ja que la propietat continua en mans del Ministeri de Defensa. L'estada dels militars a l'arxipèlag ha jugat un paper decisiu en la conservació de l'illa. El reforestament de Cabrera i l'aplicació de tota una sèrie de mesures restrictives -des de mantenir-la lluny del turisme massiu a la prohibició d'edificar-hi- per part de l'Exèrcit de Terra han fet que Cabrera, de 1.500 hectàrees, sigui considerada la major extensió insular no urbanitzada de la Mediterrània.

Conscients del seu alt valor estratègic, el Ministeri de Defensa expropià Cabrera el 1916. Des de llavors fins a setembre de 1999 hi va haver permanentment un destacament militar. Aprofitant-ne l'aïllament i l'extensió, l'Exèrcit va considerar Cabrera com un lloc ideal per desenvolupar-hi una sèrie de pràctiques per a la formació dels soldats. És així com, a partir de 1972, s'hi iniciaren diferents programes d'instrucció.

A final dels anys 70, s'alçaren les primeres veus crítiques que reclamaven la paralització de tota activitat militar. Ben aviat, es despertà entre la població balear la necessitat de convertir Cabrera en un parc natural. El primer èxit arribà el 1986, quan l'Exèrcit hi va suspendre gran part dels seus exercicis. Les pressions socials continuaren fins que el Parlament de les Illes Balaers aprovà l'any 1988 una primera proposta per a la declaració de Cabrera com a Parc Natural. Hi havia, emperò, un inconvenient: la petició havia de ser confirmada pel Congrés dels Diputats a Madrid.

Encara quedava un llarg camí per recórrer: Palma visqué una multitudinària manifestació el maig de 1989, en la qual es va exigir la transformació efectiva de Cabrera en parc natural. Finalment, el 29 d'abril de 1991, amb la llei 14/1991, va néixer el Parc marítim terrestre de l'arxipèlag de Cabrera. I fins avui.