Què fa que una gestió política continuï acaparant l'actualitat encara que el seu protagonista hagi desaparegut de l'escena pública? Tal dia com avui, un 21 de juny de 2007, Jaume Matas anuncià que renunciava i partia cap als Estats Units. Des d'aleshores, les conseqüències de la seva gestió i les investigacions sobre l'increment del seu patrimoni es mantenen com una de les claus per entendre la realitat política de les Balears. La sobtada fugida i l'obscurantisme sobre la seva nova ocupació han afavorit, sense cap dubte, que continuï al centre de la diana.
Jaume Matas no ha estat aquí per donar explicacions pels repetits casos de presumpta corrupció que, a l'ombra del seu Govern, s'han destapat durant els dos darrers anys. Per la sensació d'assetjament del tresor públic i per l'impuls de projectes que s'han entés per interessos particulars en lloc dels generals -Son Espases, palau de congressos, metro... Casos sobre els quals els seus companys de gabinet i de partit sí que han hagut de donar la cara.
Perquè si la seva herència a les administracions encara es fa servir a mode d'excusa per l'esquerra, ara al poder, la situació d'orfandat en la qual va deixar el PP balear també és ben palpable amb data d'avui. Rosa Estaràs ha acabat partint cap a Estrasburg per observar l'evolució del "mort" des de la distància, almanco fins al 2011. Desallotjats de les institucions, els populars, un partit acostumat a un lideratge tan ferm com la seva disciplina, semblen anar per lliure.
Matas se n'anà deixant buit un casal acabat de comprar al centre de Palma, a més d'altres propietats mobles i immobles. A partir d'aquí la Fiscalia Anticorrupció començà unes investigacions sobre les quals, de moment, no ha transcendit cap avanç. Un perill per als investigadors, tractant-se d'un expresident del Govern. Matas no ha ajudat a la transparència per intentar amagar quin ha estat l'objectiu de la seva tasca als Estats Units a l'empara del grup Barceló. La Llei d'incompatibilitats per als càrrecs públics l'obliga a explicar-ho.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Quin alè! I ja han passat 2 anys? En podrien ser 20 o 30, no trobau?
Vaja quin pocavergonya, lladre i mentider, bandit, expoliador i bandoler. Vivia dins el seu món i se n'aprofitava de tots i de tot. Que Déu et castigui. Maleït siguis, ja rebràs el teu karma.