El PSM té clar, ara per ara, que no farà una coalició només amb Esquerra Republicana amb vista a les autonòmiques i insulars del 2011. En la decisió pesa molt l'experiència de les passades europees, a les quals el PSM no es presentà després que els independentites els imposassin unes condicions "inassumibles" per integrar-se a la seva coalició, fet que interpretaren com un "vet". La nul·la voluntat del partit de Biel Barceló per anar amb ERC dificulta l'opció per l'"Esquerra Nacional", nom amb què Esquerra i Entesa han batejat la seva aposta per fer coalició amb el PSM.
Tot i que les europees han suposat un abans i un després en les relacions entre els nacionalistes, el PSM no descarta tornar a arribar a un acord preelectoral amb Esquerra, però ni ho considera prioritari ni ho faria sense la presència d'altres forces nacionalistes, progressistes i ecologistes. I és que els nacionalistes han obert ja una ronda de contactes amb la resta de formacions del seu espectre polític per sondejar les possibilitats d'un acord preelectoral. L'objectiu és prendre una decisió sobre com s'han de presentar a les eleccions abans que acabi l'any, tal com acordà el partit en el seu congrés.
El darrer congrés del PSM, duit a terme l'any passat, donà de marge a la direcció fins a final d'any per decidir si es presentava en solitari el 2011 o si hi acudia en una coalició electoral. El congrés descartava, a curt termini, la creació d'un nou subjecte polític on es diluïssin els partits integrants, que era la idea originària del Bloc quan s'aprovà l'any 2006. Obeint aquest mandat del seu congrés, la direcció nacionalista ha obert contactes informals amb altres formacions per sondejar les possibilitats d'acords. A partir del setembre, iniciarà un procés de reflexió interna i, una vegada escoltada l'opinió de la militància i de les agrupacions, decidirà si es presenta tot sol a les eleccions o en coalició amb altres.
L'opció de concórrer en solitari té el suport d'una part del partit, que creu que ha arribat el moment de reforçar les sigles després de diversos comicis seguits anant en coalició. En contra, té la pressió de la resta de socis de l'actual Bloc i del PSOE, que veurien en l'operació un risc per reeditar una majoria de centreesquerra. Pel que fa a les coalicions, la relació més forta que té actualment el PSM és amb Els Verds. Els seus dirigents no ho amaguen i s'han prodigat en aparicions públiques, sobretot després que ni uns ni els altres no es presentassin a les europees. L'opció menorquina -el PSM i Els Verds ja es presentaren junts a Menorca en les anteriors autonòmiques- és una de les possibilitats, però no l'única. L'altra opció passa per sumar també a l'acord Esquerra Unida, però el PSM espera la darrera ‘refundació' d'aquest partit, prevista per abans de l'estiu, per prendre decisions. Una passa d'EU per ser més autònoma d'Izquierda Unida i apropar-se a Iniciativa per Catalunya ajudaria el PSM a apostar per ells.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ara resulta que Entesa és un invent del Diari de Balears! Així mateix n'aprendrem de coses.
El psm? Què és això? Quant a E, vet aquí un bon comentari: 23/06/2009 El SINGULAR DIGITAL Amb criteri LA DESESPERACIÓ DE PUIGCERCÓS "La major part de la gent que els va votar ha vist en ells més ànsia de poder que no pas horitzó nacional i els ho farà pagar en les properes eleccions" Víctor Alexandre La desesperació de Joan Puigcercós és comprensible. Encara que no ho digui, ja fa temps que sap que el segon tripartit va néixer clínicament mort i que tant ell com la resta de la direcció han perdut la credibilitat de la immensa majoria de la gent que els va votar. És una situació greu, aquesta, ja que l'arrogància els ha dut a un camí de no retorn que els apartarà per sempre de la primera línia política. Llevat que ingressin al PSOE de Catalunya, és clar. Passa el mateix en altres àmbits de la vida: quan algú abusa de la nostra confiança, difícilment la recupera. La relació es pot mantenir, sí, però ja només des d'una insalvable distància preventiva. Hi ha hagut massa supèrbia, massa insolència, massa menyspreu per part de la direcció d'Esquerra contra les veus crítiques; unes veus, per cert, que primer han estat insultades, després estigmatitzades, tot seguit expedientades i finalment foragitades. En la seva protèrvia, la direcció republicana creu que la minva de militants serà compensada per una tranquil•litat interna que li permetrà canviar el lema de 'mans netes' pel de 'mans lliures', però s'equivoca de mig a mig perquè la major part de la gent que els va votar ha vist en ells més ànsia de poder que no pas horitzó nacional i els ho farà pagar en les properes eleccions. El pitjor d'aquests dirigents és que no s'adonen que el problema d'Esquerra no és el partit sinó ells i que si de debò n'estimen les sigles –perdó, la sigla- estan obligats a marxar. El tren de la seva carrera política ha arribat al final i no hi ha més via. Podran ocupar llocs secundaris o honorífics –feina no els en faltarà-, però Esquerra no té cap futur liderada per ells. Cap ni un. I el pitjor és que han estat ells mateixos els qui l'han dinamitat. Només cal recordar els banys de multitud que rebia Carod, ara fa quatre anys, o l'empatia independentista que generava Puigcercós, en aquell mateix moment, i veure la imatge que en tenen ara els seus més enfervorits votants d'aleshores. I és que a la decepció que suposa descobrir-se víctima d'un engany, cal sumar-hi el fet de sentir-se víctima d'una traïció. La traïció que ha experimentat tot independentista conseqüent quan ha vist que el partit dels seus amors s'ha convertit en la delegació d'un partit nacionalista espanyol que pacte amb el PP a Catalunya, a Espanya i al País Basc. Molt lamentable, tot plegat. Molt lamentable que Esquerra hagi esdevingut un partit profundament conservador capaç d'acusar els catalans amb sentit d'Estat de voler un independentisme “exprés o digital†i també molt lamentable veure com el partit que fins no fa gaire atreia milers de joves ara es dedica a fer el discurs de la iaia poruga: “Sobretot tranquil•litat i bons aliments, fillets meusâ€. Ves per on, del pacte exprés amb nocturnitat i traïdoria que va originar el segon tripartit, no en diu res. I d'aquí ve la desesperació de Puigcercós. Com que el problema és ell, no pas el partit, sap que es troba en un atzucac. Està obligat a defensar el PSOE de Catalunya per defensar l'estratègia d'Esquerra i com més defensa l'estratègia d'Esquerra més el desacredita la realitat.
Jo descart votar el PSM si va tot sol o amb Izquierda Unida.
"Ara més que mai" diuen els del PSM però de cada dia són "menys que mai".
Ara es veu la voluntat real negociadora del PSM a les europees... Totsolets faran 5000 vots i no entraran. Que facin el que trobin. Farem un altre homenatge a n'en Sampol. Ballarem quatre fandangos i, ahhh m'oblidava, en Biel Barceló tornarà a la plaça que li "fabricaren" a mida durant el primer pacte de progrés...
Té gràcia, perquè "Esquerra Nacional" és una butlletí mensual que edita ERC. Una proposta de candidatura amb el mateix nom que un fulletó intern d'un dels partits que l'hauria d'integrar. Sí, té gràcia.
Oooooooh! Victimisme! Ja ha tornat a sortir la parauleta! A prendre!!! Cadascú pel seu cantó i ja veurem com va això dels vots. Com deia el meu mestre de pàrvuls (foraster, ell): "en la cancha se ven los gringos!" (... veig que als d'Esquerra els comença a fer bombolles el culet ...)
Esquerra Republicana tenia raó quan demanava un compromís de futur al PSM (Vet segons el manual corporatiu del psm i dels opinadors afins). Ara es veu quina era l'intenció: Anar en solitari i coça en es cul a Esquerra en acabar les europees. El PSM deia que no poida decidir res del 2011 perquè era massa prest. En canvi ha estat molt r'apid en dir que volen anar en solitari. Jo votaré Esquerra i Entesa!!!
ramon turmeda, el típic victimisme que tant caracteritza al PSM no ens durà enlloc "ningú ens estima" "la premsa ens maltracta" "tothom ens vol matar" cal de ser més positius i ambiciosos. Per bé o per mal Entesa és a molt pobles: Sóller, Vilafranca, Muro, Santa Eugènia, Lloret, Capdepera,Sencelles, Bunyola, Artà, Felanitx, Campos... accepta-ho, i ja està, i intenta no posar més mal que ja n'hi ha abastament. És l'hora del seny!!!! no del posar mal
Així no anam. Esper que hi hagi una mica de seny entre les bases del mallorquinisme progressista (siguin afiliats, simpatitzants o només votants). És necessària una revolució de tota la gent que pensa que així no anam i que no es deixi arrossegar pels hooligans que hi ha a tots els partits. La recomposició d'aquest espai no pot ser una cosa de partits i persones que cerquin protagonisme. Es fa necessària una reflexió col·lectiva i cercar fórmules alternatives que no permetin que per interessos personals o de partit d'uns dirigents o altres es bloquegi un acord comú del mallorquinisme progressista.