El grup conservador del Partit Popular Europeu (PPE) tornarà a ser la primera força de l'Eurocambra després d'imposar-se ahir diumenge als països més poblats de la Unió Europea. La jornada electoral confirmà les previsions dels darrers deu dies i hi hagué una baixa participació (43,2%) i una fragmentació del vot. Perquè la dreta tornà a ser la primera força seguida dels socialistes, però alhora guanyaren pes els grups minoritaris com els verds, els euroescèptics, els euròfobs, l'extrema dreta i l'esquerra radical. Sense oblidar-hi partits com el Pirata, que ha defensat les descàrregues d'internet.
El Partit Popular Europeu ha aconseguit entre 267 i 271 escons del total, enfront dels 288 que tenia fins ara. Quant al Grup Socialista Europeu, sumaria entre 157 i 161 eurodiputats, cosa que suposa una caiguda respecte dels 216 que tenia. En tercera posició queden els liberals, amb un total d'entre 80 i 82 representants.
A l'Eurocambra també hi guanyen pes els Verds, que pugen a 53 escons, en contrast els 43 d'ara. Per contra, hi baixa Esquerra Unitària, que ocuparà 35 llocs (ara n'hi té 41). Els sobiranistas d'Unió per una Europa de les Nacions obtindran 35 diputats, mentre que els euroescèptics d'Independència i Democràcia n'acumulen 17, enfront dels 22 d'ara.
Baixa participació
Aquests comicis han aixecat menys interès que els anteriors de 2004 i la participació ha tornat a baixar a un mínim històric i s'ha situat en el 43,2%, per sota del 45,47% registrat fa cinc anys. En alguns països com França ha arribat a un cridaner 59,52 per cent, i a Lituània just el 15,7% de la població anà ahir a votar. Una de les qüestions que preocupen molt els analistes és l'auge de les formacions radicals en la pròxima configuració europea. L'abstenció ha facilitat que l'extrema dreta i els euroescèptics avancin posicions en alguns estats. Els ultradretans han millorat la representació als Països Baixos, Dinamarca, Àustria, Hongria, Finlàndia i Eslovàquia. I els euroescèptics progressen a Àustria, el Regne Unit i Dinamarca.
En realitat, aquestes eleccions tenen gran transcendència per al desenvolupament de la Unió Europea. Tant el nou Parlament com el cap de la futura Comissió de Brussel·les depenen del suport dels grups de l'Eurocambra. Ara bé, amb la victòria dels conservadors, l'actual president de la Comissió Europea, José Manuel Barroso, té moltes possibilitats de renovar-hi el mandat, que acaba a final d'octubre.
Els guanyadors
El partit d'Angela Merkel i el de Nicolas Sarkozy són els grans triomfadors dels comicis, amb victòries còmodes als països respectius. En canvi, l'altra cara de la moneda la representa el rostre derrotat de Gordon Brown. Un Gordon Brown que fa setmanes que veu que trontolla el Govern laborista, esquitat per l'escàndol de les despeses dels diputats. A Itàlia, hi compartien ahir protagonisme les eleccions i la polèmica que aquestes setmanes ha envoltat el primer ministre, Silvio Berlusconi. Polèmica que s'encetà amb el seu divorci i que ha continuat amb la publicació de les fotografies pujades de to captades a vil·la Certosa. Tot això, però, no li ha passat factura a les urnes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.