“Els hotelers que inverteixin a Platja de Palma tindran un tractament fiscal diferenciat ”

Des d'octubre sou la responsable del Consorci de la Platja de Palma. Què heu fet fins ara?
Treballar molt. Ens hem entrevistat amb unes 300 persones, des d'hotelers fins a comerciants, veïns i gent que treballa als hotels. Estam coneixent quins són els problemes i com els veuen els diferents interessos que hi ha a la Platja de Palma. Estam coneixent, per exemple, tota la problemàtica d'infrahabitatge, totes les dificultats d'infraestructura, perquè la Platja de Palma és un gegant turístic amb els peus de fang. S'ha d'invertir molt en infraestructura que no es veurà, però que és la garantia perquè tota la resta funcioni. També hem invertit molt de temps a tenir totes les portes obertes que necessitam a Madrid, des del Ministeri de Turisme fins al de Foment i el d'Habitatge. Aquí hi ha dos elements fonamentals: un serà la reconversió de pràcticament tots els establiments hotelers i l'altre seran els edificis on viu la gent. Un 40 o 50% s'hauran de rehabilitar en la seva totalitat.

Es viu millor aquí que sent consellera de Treball en plena crisi econòmica?
Són coses totalment diferents. Ser consellera és de les coses més guapes que m'han passat i a Xisco, al president, li estic eternament agraïda per rescatar-me.

Han anunciat ara una inversió de 300 milions, però entendreu que després d'anys de sentir-ne a parlar molts creuran que això no va de veres.
Bé. Ja sé que els actes de fe en l'àmbit eclesiàstic funcionen, però aquí no. Nosaltres feim allò de ‘a Dios rogando y con el mazo dando' i hem proposat la inversió, hem dit per a què és, quins actors són, i aquest és el pla de treball que tenim. Jo treball seriosament.

Però quina garantia teniu que els ministeris compliran amb les inversions que han promès?
Garantia? Ja ho estam fent. Ja estam treballant. Fa un mes es firmà, per exemple, un protocol entre la ministra de Medi Ambient i el conseller d'uns 400 milions d'euros en el qual es recull tota la inversió que en aquesta matèria requereix la Platja de Palma. Això ja està firmat i ja ho hem posat en marxa. Són 60 milions d'euros.

Posau un exemple d'una destinació turística existent perquè ens facem una idea de com quedarà la Platja de Palma.
No m'atreveixo a dir-ho. La idea és la d'una destinació absolutament moderna, renovada, però amb un caràcter mediterrani molt accentuat, aprofitant dos nuclis urbans com Can Pastilla i l'Arenal, que tenen una gran potencialitat, però que ara estan lletjos i abandonats.

No serà un Port Aventura?
No. Port Aventura és tot cartró pedra i això serà molt autèntic. Una cosa és el cartró pedra, que és recrear una filosofia d'espai en un lloc on no hi havia res, i l'altra allò que nosaltres plantejam, que és agafar Can Pastilla i l'Arenal de Palma i de Llucmajor i, mantenint una trama urbana que ha enamorat els arquitectes holandesos, refer-ho i embellir-ho, però embellir el que ja hi ha.

Abans que res s'ha de saber com serà el turisme de 2020.
Clar, i en això s'ha fet una feina molt bona per part de THR -consultora que ha ajudat a realitzar el projecte- plantejant a quin tipus de turisme volem arribar. Ells l'han definit com un turisme que cerca un món de sensacions, diferenciat, que li agrada el concepte d'illes, del Mediterrani i on, tant a l'estiu com a l'hivern, tingui una sèrie d'activitats on passar-ho bé. En aquests moments estam dissenyant unes 150 activitats que podrà fer qui vingui de turista a la Platja de Palma d'aquí a 10 anys.

I del que es tracta és que sigui una destinació no de temporada, sinó de tot l'any?
Plantejam la Platja de Palma com una destinació de 365 dies. Les activitats es preveuen, fonamentalment, per a l'època d'hivern i, en canvi, per a l'estiu es plantegen platges divertides, amb iniciativa, amb activitats, que siguin alternatives.

També s'hauran de tenir en compte amb vista al 2020 els efectes del canvi climàtic?
És una de les qüestions que s'analitzen. Aquest és un projecte integral i el plantejam des d'un punt de vista urbanístic, turístic, de la qualitat de vida. A mi em faria molta vergonya que la Platja de Palma continuàs tenint infrahabitatges o edificis pastera. Seria mirar a un altre lloc. Estam fent feina en una nova gestió de l'aigua, dels residus i de l'electricitat. Podem evitar consumir el 50% de l'energia elèctrica només amb quatre inversions. Tenim fanals de fa 40 anys que consumeixen molt. D'aigua potable, per exemple, en devem estar perdent un 40% per fuites i això es pot reduir al 12%.

Més passejos, parcs, més espais públics, tramvia, museus, un complex de tennis d'alt nivell, però com s'obliga els hotelers a millorar els hotels?
És que ho estan fent ells tots sols. Ho tenen molt clar. Per exemple, Iberostar té tres hotels i ha decidit fer-hi una reforma amb una inversió de sis milions d'euros ara, amb el que està caient. Amb aquest hoteler estam desevolupant com aquest hotel serà referència per a la resta. Nosaltres els acompanyam en el procés, els hem fet un estudi i resulta que si posen una segona capa a l'edifici consumirà la meitat d'electricitat.

L'objectiu són menys places, però de més qualitat.
Menys places, més ingressos, més ocupació i tot l'any. Aquest és el resultat.

El consorci no es permetrà tenir hotels tancats?
No. Només crien rates i ara ja en tenim i les hem d'eliminar.

I com s'ho faran?
Aquest és un procés que comença ara i jo he percebut que la gent està incrèdula perquè des de 2004 estam parlant d'un gran projecte i no hi ha hagut res. Nosaltres volem posar en marxa un procés inversor en què als hotelers els surti més a compte invertir a generar projectes rendibles que mantenir-se tancats. El projecte generarà expectatives, inversions i tindrà un tractament fiscal diferenciat. Als hotelers, segurament, els interessarà més invertir aquí que anar-se'n a les Canàries.

Com s'aplicaran aquests avantatges fiscals?
Com amb l'Expo de Sevilla, els Jocs Olímpics de Barcelona i ara a Saragossa. Quan el Govern de Madrid genera un projecte transformador o de reconversió, planteja un tractament fiscal diferenciat. Això és el que feim aquí i ho estam treballant amb la Cambra de Comerç i la CAEB perquè sigui inclòs en la llei d'acompanyament dels pressuposts de l'Estat del 2010. Ho estam preparant per tenir-ho aquest mes.

Però si un hotel tanca, què farà el Consorci, comprar-lo?
Comprar-lo, sí.

Per esbucar-lo?
Ja ho veurem.

Es preveu l'expropiació?
Sí. Él sistema serà l'expropiació. El que passa és que a molts hotelers no els interessa aquesta fórmula i en cercam d'altres que els puguin interessar. S'ha de veure quin tractament els donam des del punt de vista fiscal perquè els surti rendible, perquè si no, pot passar que Hisenda es quedi un 30 o un 40% de la compra.

Quants hotels comprareu?
No ho sabem. El que farem ara és una auditoria de tots els hotels i a l'octubre ho sabrem. Ara, el 68,7% tenen menys de tres estrelles i hem d'arribar a les quatre, perquè els nostres competidors en tenen quatre.