“La llei no obligarà ningú a avortar”

Isabel María Martínez Lozano (Vilches, Jaén, 1969) és la secretària de Polítiques d'Igualtat del Govern central. És a dir, la número dos del Ministeri de la Igualtat, en mans de Bibiana Aído. Martínez Lozano ha passat per Palma i hi ha parlat de la necessitat que existeixi aquest ministeri, malgrat que a alguns els molesti. A més, ha pogut exposar amb claredat les claus de la reforma de la Llei d'avortament aprovada fa uns dies pel Consell de Ministres.

Quina valoració feis del primer any de ministeri?
Estam complint els objectius, amb el desenvolupament de la Llei d'igualtat efectiva entre dones i homes i la Llei integral contra la violència de gènere, dues lleis macro, integrals, que afecten tots els ministeris i departaments. També avançam amb mesures com els dispositius electrònics per controlar els agressors. A més, encara tenim dos projectes més: l'avantprojecte de llei de salut sexual i reproductiva per a la interrupció voluntària de l'embaràs i el projecte de llei per la igualtat de tractament, contra la discriminació de qualsevol persona, ja sigui per minories ètniques, races, orientació sexual, edat, discapacitats... També preparam dos reials decrets: el d'incentius per a les empreses que aposten per la igualtat en les polítiques internes i el del consell de participació de la dona, una reivindicació històrica del moviment de dones. A més, hem aprovat un pla de lluita contra el tràfic d'éssers humans per a l'explotació sexual, que afecta sobretot dones i infants.

La creació d'aquest ministeri no arriba una mica tard?
Sí, és un ministeri clau per a qualsevol govern, perquè vetla pels drets fonamentals i per la igualtat d'oportunitats. Però arriba ara perquè hem entès a la fi que la igualtat no és una cosa de dones, és un concepte transversal que s'ha d'aplicar a tots els poders públics, com també a l'àmbit privat. És imprescindible un ministeri així per dur a terme el canvi estructural que desitjam.

Què ho fa que encara hi hagi tantes desigualtats?
És una causa múltiple i cultural, ja que vivim en una societat que encara té una estructura que fa que homes i dones actuem de manera diferent i tinguem diferents expectatives. Hem de trencar amb aquesta cultura de segles per ser iguals no només en drets, sinó també en oportunitats. Calen canvis profunds i ens hem de dirigir a tothom. Calen canvis en l'àmbit cultural, en el mercat laboral i canvis per a la coresponsabilitat en el model de convivència. La violència de gènere és un dels exponents més preocupants de la desigualtat. Doncs bé, hi ha una dada dramàtica que demostra que no anam tan bé: més del 40% de les dones mortes eren menors de 40 anys. Per avançar serà necessari generar polítiques de coresponsabilitat, perquè els homes acceptin que la igualtat també va amb ells.

Si el problema és cultural i social, per què no preneu l'ofensiva en el món de l'educació i la propaganda de masses? Efectivament. Jo sempre dic que no tan sols ens dirigim a les dones, sinó a tota la societat. Si volem canviar les coses, hem de fer polítiques d'igualtat per a ambdós sexes i arribar també als centres d'educació a través del Ministeri d'Educació. Estam dissenyant centres per a la convivència en igualtat. Hem de prendre mesures com ara un segell de qualitat per als centres que destaquin per promoure la igualtat. Els mitjans de comunicació també són una qüestió prioritària. Treballam perquè ofereixin un tracte adequat a la violència de gènere. La Llei d'igualtat posa deures als mitjans per evitar estereotips i continguts sexistes. Quant a la llei d'interrupció de l'embaràs, com veis la reacció social més conservadora? La llei no obre el debat avortament sí o no, que se superà fa 30 anys. És una llei de garanties que no obligarà ningú a avortar, sinó que serà per oferir garanties a qui vulgui fer-ho. L'Església és un dels principals estaments que hi està en contra, però ja ens té acostumats a anar sempre per darrere de la soceitat, de la seva realitat i les seves demandes. Volem que la llei s'aprovi amb el major consens possible, i crec que la majoria de la societat hi estarà a favor.

Quan no serà necessari un Ministeri de la Igualtat?
M'agradaria ser optimista i pensar que la desigualtat deixarà d'existir demà passat i que ja no caldrà un ministeri de tipus "corrector", però crec que no serà així: falta molt per fer, hi ha molts reptes pendents. Hi ha molta feina a fer en l'àmbit laboral i en l'accés de la dona a la vida pública, com també en l'àmbit de les relacions personals.

I què és allò que paralitza els avanços?
Ens hem mogut en un consens que fa que l'home tingui més poder i predomini social, i encara hi ha molts sectors que no volen canviar això. No només l'Església, també altres de més reaccionaris i reticents en l'àmbit empresarial, tot i que afortunadament cada pic més gent hi respon positivament.