El nombre d’expedients que ha d’avaluar la Comissió Balear de Medi Ambient s’ha disparat en els darrers anys, fins al punt de bloquejar-ne el funcionament. Aquest màxim òrgan de la Comunitat, que ha de decidir sobre avaluacions d’impacte ambiental de projectes, planejaments urbanístics, instal·lacions d’activitat i informar sobre actuacions de sostenibilitat, tramita actualment al voltant de 350 expedients anuals, pràcticament un cada dia.
Per això mateix, el Govern aprovà divendres passat un decret que modifica l’organització i les funcions de la comissió, que deroga el vigent des de l’any 1985, que havia quedat obsolet. De manera paral·lela, s’ha augmentat el nombre de personal en aquest òrgan, al qual fins i tot s’ha canviat el nom i ara es dirà Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears.
El progressiu augment del nombre d’expedients que ha entrat a la comissió respon, a més d’un natural increment per la major activitat econòmica, a una legislació més exigent a partir de la publicació de la Llei 9/2006 d’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient i, especialment, de la Llei 11/2006 d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques de les Illes Balears.
A tota aquesta nova normativa que exigeix més avaluacions, s’hi ha d’afegir que, en el cas dels procediments per als planejaments urbanístics, s’han d’informar almanco tres o quatre vegades –aprovacions inicials i definitives i adaptacions a legislació de major rang–, la qual cosa satura l’òrgan adscrit a la Conselleria de Medi Ambient.
Com es modifica l’estructura de la comissió per afrontar això i, a la vegada, agilitar-ne el funcionament? La peça clau és el comitè tècnic que, amb caràcter previ i preceptiu, informa i proposa en relació als expedients de competència de la comissió. Per millorar-ne la funcionalitat i agilitat, ara es dividirà en sis subcomitès especialitzats segons la matèria a tractar.
Pel que fa a l’òrgan polític, es reduirà el nombre de membres de la comissió i, alhora, s’hi augmentarà la representació dels consells insulars en detriment de la del Govern per atendre el traspàs competencial que s’ha produït en aquest sentit durant els darrers anys. Els ajuntaments, per la mateixa raó, també hi seran presents a través de la federacó municipal (FELIB).
