Una gernació omplí ahir el centre de Palma, una vegada més, en defensa de la llengua catalana i els drets dels seus parlants. L’exitosa convocatòria de l’Obra Cultural Balear aconseguí bastir no una, sinó dues cadenes humanes des de la plaça d’Espanya fins al Parlament de les Illes Balears.
Més de 12.000 persones –entre 15.000 i 20.000 segons els organitzadors, 4.000 per la Policia Local i només 3.600 segons els càlculs de la Policia Nacional– van prendre part d’una convocatòria que serví per traslladar fins a la seu de la sobirania popular un missatge a favor de la plena normalització de la llengua catalana. L’èxit de la crida de l’OCB fou tan gran que, quan encara no s’havia format la primera cadena, els voluntaris de l’organització començaren a muntar-ne una altra; les millors previsions s’havien vist superades per la resposta ciutadana.
Tot i que l’acte havia de començar a les 18 hores, com acostuma a passar en aquesta classe d’esdeveniments no fou fins a les 18.30 que els testimonis que contenien els manifests de l’Obra començaren a recórrer les cadenes.
Abans, però a la plaça Major hi hagué una ballada popular amb els grups Sarau Alcudienc i Música Nostra. i a Cort, tingué lloc una festa infantil amenitzada per Cucorba. Allà mateix estaven convocats els nouvinguts que se sumaren a la cadena.
Manifestació
Acompanyats durant tot el recorregut per la música dels xeremiers, els testimonis començaren a passar de mà en mà mentre una pancarta amb el lema "Drets per la llengua!" els seguia pel centre dels carrers. Es recolliren així totes les peces de la cadena que ja havien passat el relleu i es formà una manifestació improvisada.
Duien la pancarta el catedràtic Xesc Bujosa; la secretària general de CCOO, Katiana Vicens; Pep Juárez, secretari de la CGT; Maria Antònia Font i Sebastià Serra, de l’STEI-i; Antoni Torrens, de l’associació cultural Albopàs; i l’infermer i glosador Macià Ferrer.
I formant la cadena hi havia joves, gent gran, infants, nouvinguts i, en un lloc preferent del recorregut, un col·lectiu del treballadors del sector sanitari vestits amb les bates de la feina, en clara resposta a la manifestació convocada per alguns sindicats mèdics contra la llengua catalana.
El carrer de Sant Miquel, primer tram de la cadena i habitualment ple de gent que aprofita el dissabte horabaixa per fer compres, anava ple de gom a gom, tot formant una marea taronja amb les banderes de l’Obra Cultural.
De fet, durant gran part del recorregut, els voluntaris de l’Obra hagueren de demanar contínuament als assistents que continuassin cap endavant, perquè els carrers es feien estrets.
"Continuar amb la lluita"
Finalment, una hora després de l’inici, els testimonis completaren el camí i arribaren al cadafal instal·lat davant del Parlament.
Allà dalt, l’infermer Macià Ferrer, en representació del sector sanitari favorable a la normalització de la llengua catalana, va llegir unes gloses en què engrescava a reivindicar els drets lingüístics i satiritzava els contraris a l’ús del català en la sanitat.
A continuació, Sebastià Maimó, president de Joves de Mallorca per la Llengua, agraí als presents la seva participació i els animà a mantenir la lluita per la llengua.
Els següents a fer ús de la paraula foren Xesc Bujosa i Clara Kellner, els quals llegiren el manifest de la cadena humana. Hi demanaren a les forces polítiques respecte al consens a què s’havia arribat en matèria de normalització lingüística i a la societat, que aïlli públicament els sectors que fomenten la confrontació.
Finalment, el president de l’Obra Cultural Balear va llegir un discurs (vegeu pàgina 11 ) i el cant de La Balanguera posà la fi a una diada en què la societat civil de Mallorca tornà a fer palès el seu desig de viure amb normalitat en llengua catalana.
Si no entens què vol dir llengua pròpia, mira-ho a la declaració universal dels drets lingüístics (linguistic-declaration.org). A Mallorca la llengua pròpia és la que hi parlam des del segle XIII i el castellà és la que s'intenta imposar des del segle XVIII, i encara no aferra.
Més proves que el castellà no és propi d'aquí: no hi ha "modalidades insulares del castellano", i sempre que deim "mallorquí" ens referim a la llengua en què es diu "bon dia", no a la que diu "buenos días". Perquè no és d'aquí! Tot el castellà és d'imposició!
Tu què ets, com el repadrí d'en Mayor Oreja, que prohibeixes als teus fills parlar català a casa perquè aprenguin bé el castellà i així es perdi la llengua d'aquí?