TW
0

Jaume Matas tributà a Hisenda només una quarta part dels imposts corresponents al seu casal del carrer de Sant Feliu de Palma. Matas declarà que el valor d’aquest immoble era de poc més d’un milió d’euros, basant-se en un informe fet el 2007 per la Direcció General de Tributs del seu propi Govern quan ell n’era el president. Recentment, la Conselleria d’Hisenda, a instàncies de la Fiscalia, n’ha fet un nou estudi en què valora el casal en devers quatre milions.

El nou expedient del casal, signat per Maria Antònia Truyols, directora general de l’Agència Tributària balear, ha fet la corresponent taxació de la planta noble del casal d’uns 500 metres quadrats situat al carrer de Sant Feliu de Palma. L’estudi de l’immoble ha duit a aquesta nova valoració. Ara, la Fiscalia investiga aquesta diferència entre les dues certificacions, que nomès tenen dos anys de diferència.

Allò segur és que Matas pagà a Hisenda d’acord amb una base imposable de poc més d’un milió, quan en realitat ho hauria de fer per quatre. En el seu moment, Matas féu pública la seva declaració de renda, però no la del patrimoni que posseeix en unió de la seva dona, Maria Teresa Areal Montesinos. Aquest patrimoni, ara investigat, és un misteri. A principi del 2007, quan era president del Govern, demanà a la Direcció General de Tributs, adscrita a la Conselleria d’Hisenda, de la qual Matas és tècnic i de la qual fou director general i conseller, que li fes un certificat sobre la valoració del casal. L’estudi va ser signat pel llavors director general de Tributs, Jorge Sanz de Baranda.

En aquells moments, el conseller era Lluís Ramis d’Ayerflor. De fet, quasevol ciutadà pot demanar aquesta valoració, que després li serveix a efectes tributaris. Matas va vendre el 2007 el seu xalet adossat de dues plantes al carrer Barranc, de la urbanització Cas Català Nou, a un directiu de la cadena hotelera Barceló. Va escripturar aquesta venda per 840.000 euros. Just després, procedí a la compra del casal, que escripturà per 950.000 euros. Ja en aquells moments l’aleshores oposició socialista considerà que l’adossat Cas Catalaner no valia més enllà de 600.000 euros, mentre que el valor del casal, contrastat amb el preu per metre quadrat dels edificis propers, superava els quatre milions.

Matas contactà amb el restaurador Antoni Obrador, que l’assessorà en la reforma. Obrador, medalla d’or de la Comunitat Autònoma, declarà que li féu la feina "gratis i per amistat".

Matas hi posà trespol de marbre i de fusta noble, segons les cambres, i el dotà de tot tipus d’implementacions de primera qualitat. L’instal·lador elèctric manifestà a la Guàrdia Civil que Obrador el pagà en doblers negres. Només l’alarma de l’entrada li costà 6.000 euros. Davant Hisenda, però, l’any passat només declarà una propietat valorada en un milió.

L’autor de la signatura diu que no en recorda res

L’exdirector general de Tributs i autor de la signatura de l’estudi que avalava el preu del casal de Jaume Matas, Jorge Sainz de Baranda, assegurà en declaracions a dBalears que "no recorda" haver vist mai cap informe relacionat amb aquesta polèmica edificació.

L’economista Jorge Sainz de Baranda va voler especificar que ell no feia les valoracions, sinó que eren encarregades a tècnics experts de la Direcció General.

Explicació tècnica

A més, afegí "jo no podia signar informes privats, però el que sí és cert és que la Direcció General, a través de taxadors, sí que havia de determinar l’import real de determinats immobles".

Així mateix, l’exalt càrrec del Govern explicà que aquest "import real" fa referència, només, al mínim pel qual la Conselleria del Govern pot declarar un determinat bé en una operació. És a dir, que aquesta estimació no tindria relació directa amb el "valor de marcat" o el "preu pagat" en una determinada operació. Per calcular la "xifra real" d’un immoble, explica l’autor de l’estudi ara investigat per la Fiscalia, hauríem de dividir per 2,8 el seu "valor cadastral".

En aquest sentit, indicà Sainz de Baranda, qualsevol particular pot dirigir-se a la Direcció General perquè se li valori un determinat bé susceptible de ser venut o comprat. Tot i així, l’economista en declaracions a aquest diari insistí que ell no recordava haver signat cap informe sobre el casal del llavors president del Govern del PP, Jaume Matas.