“Aquesta serà la legislatura de Balears”

De la Vega, que comparegué amb Antich, recordà que enguany l’Executiu central invertirà a Balears 736 milions d’euros (686 euros per habitant), entre les trameses consignades al pressupost, les previstes a l’Estatut (200 milions) i les que s’inclouen al pla E anticrisi (214 milions).

Així mateix, cità la "imminent" firma dels convenis de carreteres, que implicaran 557 milions d’euros per a les Illes fins al 2017, i l’execució del pacte del tren, amb una inversió prevista de 440 milions en quatre anys. "En definitiva, aquesta legislatura suposarà l’empenta definitiva a les infraestructures de les Balears", recalcà la vicepresidenta.

Tramvia i cogestió

Cap dels compromisos inversors de la vicepresidenta no era nou i, quan li demanaren pels futurs, ja sigui per finançar el tramvia de Palma o per aplicar la cogestió a l’aeroport, no concretà.

En el cas del tramvia de la badia de Palma, no féu la promesa de finançar-lo per complet i només es referí al "compromís per col·laborar" que ja existeix. "Confii que es pugui començar aviat, perquè això és el que esperen de nosaltres els ciutadans", advertí.

També en l’assumpte de la cogestió de l’aeroport de Palma llançà un compromís ambigu de situar Son Sant Joan dins el "nou sistema de gestió" amb la fórmula que s’acordi i sense precisar-ne terminis. Sí avançà, però, que es donarà un impuls a la reforma de l’administració aeroportuària i se’n posarà en marxa la primera fase.

De la Vega es reuní ahir durant mitja hora amb Antich i després en passà dues amb empresaris i agents socials. A la cita, que es féu a la capella del Consolat, hi eren el president de la CAEB, Josep Oliver, i el seu vicepresident, Joan Bufí; el president de PIME Balears, Mariano Riera, i el de PIME Mallorca, Juan Cabrera; el president dels Constructors, Manuel Gómez, el dels Promotors, Gabriel Oliver, i el també dirigent d’aquesta associació, Damià Calvet; el secretari general d’UGT, Lorenzo Bravo; el responsable d’UGT-Construcció, Eusebio Ramón; la secretària general de CCOO, Catiana Vicens, i el dirigent d’aquest sindicat, Rafel Borràs.

Avui, amb el sector turístic

També hi acudiren el delegat del Govern, Ramon Socias, i els consellers de Presidència, Albert Moragues; d’Economia, Carles Manera; d’Habitatge, Jaume Carbonero, i de Mobilitat, Biel Vicens (Bloc), l’únic membre del Govern que no era socialista, perquè a la cita no estava cridat cap representant d’UM. Es preveu que el seu president i conseller de Turisme, Miquel Nadal, assisteixi avui a la reunió entre empresaris del sector turístic i De la Vega, que tancarà la visita oficial de la vicepresidenta a les Illes.

De la Vega veu indicis de "reactivació" immobiliària

"Optimisme prudent". Aquest fou el missatge que llançà ahir la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, als representants de patronals, de sindicats i del sector de la construcció. Segons la número dos de l’Executiu central, es comencen a visualitzar els "primers indicis" de reactivació de sectors com l’immobiliari, tot i que també advertí que aquests "senyals" s’hauran de confirmar els pròxims mesos. A més a més, va apuntar que a tot això se suma una certa reactivació del préstec interbancari i que, per tant, es detecten millores en dos dels elements que provocaren la crisi.

De la Vega informà als seus interlocutors que el compromís del Govern amb els empresaris de les Illes és "sòlid" i els avisà que en el camp immobiliari s’està dedicant el "major esforç" que s’ha fet mai per impulsar els habitatges de protecció oficial, amb un increment del 65% de la inversió.

La vicepresidenta considerà la trobada de dues hores amb els agents econòmics i socials "molt intensa i fructífera" i explicà que, amb la remodelació del Govern central que s’acaba de produir, es fixa com a prioritat l’objectiu de combatre la crisi i reactivar l’ocupació. Ara bé, advertí que ara és "més important que mai" treballar "junts i coordinats", no només les administracions, sinó també empresaris i sindicats, per ser més "eficaços" a l’hora de retornar el "benestar per a tothom" i augurà que l’Estat "sortirà reforçat" de la crisi.

En aquest sentit, va aclarir que el Govern central aborda la crisi "sense fer cap passa enrere en la protecció dels empleats" i es va comprometre a estudiar mesures per resoldre el problema que tindran molts fixos discontinus que, per no haver treballat sis mesos, no podran cobrar l’atur.

El president de la Caeb, Josep Oliver, qualificà de "positiva" la reunió, però demanà al Govern que compleixi els compromisos d’inversions i no retardi pagaments.

"Les Illes se situaran al lloc que els correspon en el finançament"

No va voler dir que Balears estarà a la mitjana del finançament autonòmic estatal, com reclama l’Executiu, però sí afirmà que "puc garantir que les Illes Balears i els seus ciutadans se situaran al lloc que els correspon". Això advertí De la Vega en la compareixença conjunta amb Antich, qui sentencià que "el Govern balear millorarà molt amb el finançament".

L’Executiu està cansat de repetir que les Illes Balears són la comunitat més perjudicada en l’actual sistema de finançament, perquè deixa l’Arxipèlag a 21 punts de la mitjana estatal, i ha demanat en reiterades ocasions que el nou pla situï les Illes en la mitjana de les trameses que es facin.

De la Vega tampoc no es va voler engrunar posant una data per tancar el nou sistema de finançament autonòmic, "perquè no seria prudent", i just s’atreví a dir que espera que s’hagi arribat a un acord abans de l’estiu. En canvi, deixà ben clar que un dels objectius fonamentals de la remodelació del Govern central que es va efectuar ara fa dues setmanes és aconseguir aquest acord de finançament i que qui lidera aquest procés, a més del president José Luís Rodríguez Zapatero, són la vicepresidenta d’Economia, Elena Salgado, i el vicepresident de Política Territorial, Manuel Chaves.

En aquest sentit, el president Antich va alabar Salgado i Chaves com a interlocutors i anuncià que ja havia mantingut amb ells diverses converses telefòniques. Amb tot, no es va estar de destacar que Chaves, sent president de la Comunitat Andalusa, havia defensat la necessitat de millorar el finançament de les Balears.