Lluís PlanasPalma13/04/09 0:00
TW
0

Es pot ser director de l’Advocacia de la Comunitat i, a la vegada, membre del Consell Consultiu, una mena de Consell d’Estat? És a dir, es pot ser responsable de fonamentar jurídicament tota la normativa que elabora el Govern i, després, ser membre del màxim òrgan de consulta que ha de dictaminar si aquesta s’ajusta a Dret? Pot ser això compatible? La qüestió manté bloquejada l’aprovació de la nova llei del Consell Consultiu que, tal com estableix el nou Estatut d’Autonomia, n’ha de modificar el nombre de membres –dels set juristes actuals fins a deu–, l’organització i el funcionament. El Govern vol que, entre els tres nous membres, s’hi incorpori l’advocat de la Comunitat, Pere A. Aguiló Monjo. Això no obstant, el PP s’hi oposa frontalment.

El vot dels populars és imprescindible perquè l’avantprojecte de llei elaborat per la Conselleria de Presidència surti endavant. De fet, ja existeix un acord per repartir-se la designació parlamentària dels nous membres; dos per al Pacte i un per a l’oposició. Tanmateix, fonts de la direcció del PP asseguren que no serà possible l’entesa final, si el departament de Presidència manté la intenció de nomenar-hi el director de l’Advocacia de la Comunitat. "No ho podem acceptar. Pel seu càrrec clau dins el Govern, significaria ser jutge i, alhora, part en l’aprovació de la normativa autonòmica", subratllen les mateixes fonts populars. El fet és que, des de principi de la legislatura i fins a la recent renovació del Consell Consultiu, Aguiló Monjo ha simultaniejat els dos càrrecs. Ja formava part de la institució abans d’accedir al Govern. Fa just un mes, un acord institucional permeté el nou nomenament dels set membres actuals de l’òrgan: Carmen Fernández –presidenta–, Maria Ballester, José Argüelles, Rosa Maria de Hoyos, Rafel de Lacy, Rafel Perera i María Dolores Romeo.

Aguiló Monjo deixà aleshores el Consultiu, perquè no formà part dels membres designats pel Parlament ni tampoc dels que correspon elegir directament al Govern. La intenció de la Conselleria de Presidència era, però, que es tornàs a incorporar amb l’ampliació prevista a través de la nova llei. Però el PP argumenta ara que aquesta simultaneïtat no es pot acceptar, i més encara quan el nou text regulador pretén endurir el règim d’incompatibilitats per als membres del Consultiu perquè, per exemple, no puguin tenir càrrecs directius a empreses concessionàries del Govern. Per aquest motiu, la nova llei també obrirà la possibilitat que els juristes d’aquest òrgan puguin cobrar un sou per la seva dedicació si no tenen cap altra retribució, al marge de l’actual règim de dietes. Entre d’altres disposicions, s’inclou, a més a més, la creació d’un cos propi d’advocats per al Consultiu i reforçar la seva tutela sobre les empreses públiques del Govern.