TW
0

L’esmena presentada pel PP al Pla de normalització lingüística perquè l’esborrany fos refet en la seva totalitat no obtingué cap suport ahir entre els membres del Consell Social de la Llengua Catalana. Tan sols hi votà a favor el diputat menorquí Simó Gornés, el mateix que fou l’encarregat de redactar-la. Argumentà que el text "va en contra d’alguns drets fonamentals de les persones". Així, el document que marca els eixos perquè el català arribi a ser la llengua habitual en tots els àmbits públics de les Balears va ser aprovat per una àmplia majoria de 44 vots. Tan sols se n’abstingueren els representants d’Escola Catòlica, Marta Monfort, i de la CAEB, Jaume Vidal. Cap dels dos no n’especificaren els motius, segons informà la directora general de Política Lingüística, Margalida Tous.

Per part seva, Gornés no participà d’aquesta darrera votació. Després que la seva esmena fos rebutjada, el diputat abandonà la sala d’actes del Parlament, on tingué lloc el ple del Consell Social. Segons informà la consellera d’Educació i Cultura, Bàrbara Galmés, "el pla conté més de 900 mesures, totes incentivadores i en cap cas coercitives, per fer que el català assoleixi una situació de normalitat". Tot i que l’aprovació per unanimitat de la Llei de normalització lingüística data del 1986, mancava un "full de ruta", en paraules de Tous, que guiàs les diferents administracions de les Illes per abastar els objectius.

Tanmateix, l’aplicació d’aquest pla depèn de la voluntat política del moment. Es tracta d’un pla no vinculant elaborat per un òrgan de consulta, planificació i assessorament del Govern. Aquest organisme està format per una cinquantena de membres. En prenen part representants de tots els grups parlamentaris, de l’Executiu, dels consells insulars, de l’Ajuntament de Palma, de la Universitat i d’entitats representatives del món associatiu. Altres membres, per la seva trajectòria professional i vàlua en el món de la sociolingüística, es representen a ells mateixos. Aquest és el cas de la filòloga Aina Moll, primera secretària de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Els eixos

En el Pla de normalització lingüística es marquen els eixos de 9 grans àrees. Es tracta d’usos oficials, educació i formació, mitjans de comunicació, lleure i associacionisme, activitats socioeconòmiques, institucions sanitàries, manifestacions culturals i campanyes informatives i professionals. "Moltes de les directrius que marca aquest pla, el Govern ja les aplica des de fa temps. Per tant, els diferents departaments no hauran de fer gaire esforç per adaptar-s’hi", explicà la consellera Galmés.