TW
0

Cristóbal Montoro, el ‘pare’ de l’actual sistema de finançament autonòmic com a ministre d’Hisenda durant el mandat de José María Aznar, defensà ahir a Palma la vigència d’aquest model. De fet, el portaveu d’Economia del PP en el Congrés dels Diputats restà importància als perjudicis que pugui haver generat a Balears la seva aplicació des del gener de l’any 2002. Montoro contestà que "no és veritat" que les Illes estiguin ara al voltant de 20 punts per sota de la mitjana estatal del finançament per càpita. "S’estan donant xifres falses", lamentà el popular, qui afegí que "m’agradaria que el Govern central ens donàs les xifres reals, que són les normals", encara que no aportà les seves per rebutjar els altres càlculs.

L’exministre recordà que l’any 2001 negocià el sistema actual amb l’aleshores conseller d’Economia del Pacte de Progrés, Joan Mesquida, "i s’acordà sense que hi hagués cap possibilitat coercitiva". "Demanin-li [a Mesquida] si és que no sabia allò que signava. Clar que ho sabia, perquè era un fet positiu en si mateix", afegí. Montoro mantingué que des d’aleshores "la liquidació dels ingressos –de cada comunitat– ha anat en grau suficient en relació amb l’evolució de la població i allò que ha passat és un problema d’actualització del model en funció de la població". "Es podia haver fet perfectament la correcció d’aquesta premissa –que limitava el finançament tot i l’increment de la població–, però això no és una raó per canviar tot el sistema", sentencià.

L’actual portaveu econòmic dels populars criticà que les negociacions obertes per l’administració socialista per canviar l’actual finançament autonòmic respon a "exigències d’un guió polític que ja veurem si són assumibles per Espanya", perquè els termes en els quals s’està plantejant "són els de la Generalitat de Catalunya".

"Un motor d’Espanya"

Montoro es reuní ahir dematí a Palma amb el comitè de direcció del PP balear i comparegué acompanyat de la presidenta del PP balear, Rosa Estaràs, que sobre el finançament no matisà res de les afirmacions del seu company, però sí mantingué que el nou sistema ha d’aportar a Balears entre 600 i 1.000 milions d’euros addicionals. Respecte a la crisi econòmica, el portaveu popular a Madrid considerà "fonamental" que Balears guanyi competivitat en l’actual context per tractar-se d’un "motor del creixement d’Espanya" i, com Estaràs, lamentà que els socialistes estiguin reaccionant "tard i malament".