Madrid no garanteix la mitjana del finançament

En una entrevista concedida a IB3 i emesa ahir, el secretari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña –número dos del vicepresident Pedro Solbes i encarregat de tancar les negociacions– considerà que el compromís del Govern central és just "acostar Balears a la mitjana estatal". "I ho farem", assegurà Ocaña, que, a més d’això, garantí que les xifres que rebran finalment les Illes seran "més elevades" que les avançades fins ara –240 milions, segons un càlcul del conseller Manera fet a partir de les primeres estimacions del Ministeri d’Hisenda–.

Insularitat i població

A l’entrevista amb la radiotelevisió autonòmica, Ocaña explicà que el finançament de Balears millorarà gràcies que el nou sistema ponderarà la insularitat amb un pes molt més significatiu que l’actual i també perquè la població, i el seu increment durant els darrers anys, en serà l’indicador clau. El secretari d’Estat d’Hisenda recordà que les Illes tenen en aquestsentit "un punt de partida" amb l’actual sistema que les perjudica notablement, fet que facilitarà "elevar" el finançament fins a la mitjana amb el nou model.

Manera ho veu "positiu", però exigeix la mitjana

El conseller d’Economia i Hisenda, Carles Manera, valorà ahir com a "positiu" que el secretari d’Estat, Carlos Ocaña, mostràs la intenció de l’Estat d’apropar les Balears a la mitjana estatal de finançament i que donàs per fet que la millora superarà els 240 milions anuals que s’havien apuntat inicialment. Amb tot, Manera advertí que les paraules d’Ocaña "cal agafar-les amb cautela". El responsable autonòmic recordà que l’objectiu del Govern és situar-se en la mitjana estatal de finançament –ara es trpba 24 punts per sota– i recalcà que la primera proposta de l’Executiu central era "insuficient" perquè just suposava uns 240 milions anuals més, quan la mitjana estaria al voltant de 475 milions.

Al mateix temps, afirmà que de llavors ençà "les negociacions estan donant fruit", però també deixà clar que encara no estan tancades. En aquest sentit, el responsable autonòmic reiterà que el posicionament del Govern està avalat no només per la resta d’executius autonòmics, sinó també per tota la "literatura econòmica", que reconeix que les Illes estan mal finançades.