“La matinada de noces vaig haver de munyir les vaques”

Les actuals organitzacions agràries balears no defensen a bastament els interessos de les dones pageses?

No es tracta d’això. Fademur és una federació que aplega associacions d’arreu de tot l’Estat espanyol. Balears era l’únic territori on no n’hi havia cap, d’associació de dones, per això l’hem creada. Ara just ens acabam de presentar en societat i esperam arreplegar un gran nombre de dones. Nosaltres som una entitat que defensa els interessos de la dona que viu i fa feina al camp i no volem entrar en partidismes polítics.

El Consell de Ministres ja ha aprovat la titularitat compartida en explotacions agràries. Quin balanç en feis?

Aquesta era una reivindicació històrica de Fademur i sembla que la seva insistència en aquest tema ha fet que Madrid finalment ho aprovàs. Ara manca veure de quina manera es gestionarà aquesta titularitat compartida, en la qual la Conselleria d’Agricultura també hi tindrà un paper fonamental. Depèn de la comunitat autònoma el percentatge de la quota d’autònom que s’ha de subvencionar a cada treballador del sector primari. Fins ara, aquelles dones que, en una vaqueria o en una explotació de patates, feien la mateixa feina que l’home, quan tenien 65 anys no tenien dret a cap prestació. Era un gran greuge comparatiu. Això provoca que moltes de pageses vegin el seu treball com una extensió de les tasques domèstiques, baldament facin tantes hores com els homes. Vols que te’n conti una?

Digues.

Idò el dia que em vaig casar, fa un parell de mesos, a les sis de l’horabaixa, abans d’anar a l’església, vaig haver de munyir les vaques i, a la matinada, en tornar del tiberi de les noces, m’hi vaig haver de tornar a posar. Les dones com nosaltres no tenen diumenges ni dies de festa. Cada 12 hores, tant si és el dia de Pasqua com el dia del Ram, les vaques volen esser munyides. Tot això fa que una dona de fora vila, a l’hora de tenir un fill, s’ho pensi molt. En la nostra feina, no hi ha els quatre mesos de maternitat que hi valguin. Per ventura, això hauria de ser un aspecte que el nou decret de cotitularitat deixàs clar.

Quines altres millores preveu aquest decret?

Doncs mira, fins ara, per tramitar qualsevol ajuda o subvenció, només era el titular que ho podia fer. Actualment, totes les explotacions tenen un volum de burocràcia molt gran. Això fa que t’hagis de desplaçar a la seu de la Conselleria un parell de vegades cada mes. I amollar la feina per anar de Campos, o de qualsevol altre poble, a Palma, suposa complicacions. Això farà que ens puguem turnar.

Creis que aquesta mesura atraurà gent jove al camp?

El que et puc dir és que moltes de vaqueries han tancat perquè la madona es cansà de munyir. Aquesta és una tasca que habitualment fan les dones. I quan això ha passat, les madones s’han trobat que la parella ha de sobreviure compartint la pensió de l’home. Evidentment, la cotitularitat dóna certes facilitats a les dones i pot ajudar una parella jove a decidir-se per fer feina al camp o no abandonar-lo.

Què aportarà la vostra associació a les dones?

També volem oferir formació i assessorament a totes les dones de fora vila. Pretenem que Fademur faci de pont entre l’Administració i les nostres sòcies. Ara esperam que moltes s’hi interessin i s’hi afiliïn.

7.000 dones

Arreu de les Balears es calcula que hi ha devers 7.000 dones que es podran beneficiar de la cotitularitat en explotacions agràries, que aquesta setmana aprovà el Consell de Ministres. Segons dades de la Conselleria d’Agricultura, a les Illes hi ha prop de 10.000 explotacions. D’aquestes, n’hi ha 2.000 les titulars de les quals són dones i, per tant, ja tenen els seus drets reconeguts. De la resta (8.000), es calcula que la majoria són explotacions de tipus familiar. Això vol dir que prop d’unes 7.000 dones es podran acollir a la mesura.