TW
0

Les Illes Balears seran una de les comunitats autònomes que més creixerà en població en els propers anys. Dels 1.045.008 habitants que hi havia l’any 2008 es passarà als 1.210.870 el 2018 (un 15,8% més), segons la projecció de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). L’increment, que se suma al que s’ha produït els darrers deu anys (del 40%), s’explica en gran part, com fins ara, per la immigració. Un fenomen que, malgrat la crisi, prosseguirà, tot i que amb menor intensitat. Dels 165.000 nous ciutadans balears de la propera dècada, uns 125.000 seran nous immigrants tant espanyols com estrangers. Així ho apunta l’expert en demografia Pere Salvà, catedràtic de Geografia Humana de la UIB.

Salvà, que a grans trets dóna per bona la previsió de l’INE, considera que a partir de 2016 la majoria dels residents a les Illes no hi hauran nascut. Actualment, un 49% de la població balear és immigrada, comptant tant la immigració estrangera com l’espanyola. Tenint en compte que el creixement vegetatiu explica l’augment demogràfic a raó de 4.000 persones a l’any, just es produirà per aquesta via un creixement de 40.000 persones en deu anys. La resta, fins a arribar als 165.000 nous habitants prevists, seran nous immigrants. Aquests 125.000 nouvinguts faran que l’any 2018 Balears tingui 625.000 residents que no hi hauran nascut, un 51,6% dels 1,2 milions d’habitants prevists.

Aquest context fa preveure, segons l’expert, tensions en l’àmbit laboral, més casos de dependència per l’alça de població d’edat avançada i problemes d’àmbit cultural per la dificultat d’integració. Tal com explica Salvà en un reportatge a la revista El Temps, l’única integració de la immigració estrangera és en clau espanyola i això s’accentua quan els nouvinguts són de la resta de l’Estat o de països de parla castellana. L’increment de població en edat de treballar, per l’arribada d’immigrants i pel desenvolupament demogràfic propi, farà que l’any 2016 calguin 790.000 llocs de feina per abastir la població d’entre 20 i 65 anys.

I fins ara el màxim d’ocupacions que han arribat a generar les Illes és d’unes 500.000. Això pot provocar tensions entre espanyols i estrangers per ocupar llocs de feina, situació bastant novedosa, perquè fins ara, en la majoria de casos, l’immigrat ocupa llocs que el resident rebutja o que la mà d’obra autòctona no pot cobrir. A la vegada, també es preveu que el 2016 s’hagi incrementat considerablement el nombre de jubilats, sobretot de més de 75 anys, i això obligarà a destinar més despesa social i sanitària per afrontar casos de dependència.