"Allò que no pot ser és seure en una mateixa taula, fer bones rialles i, llavors, quan te n’has anat, que et peguin ganivetades per l’esquena", digué aquesta setmana Biel Company, president d’Asaja en relació a una trobada mantinguda amb María José Suasi, directora general d’Agricultura. Si a començament de legislatura era la consellera Amer qui rebia sempre seguit les crítiques d’aquests pagesos, ara el blanc és un càrrec inferior. Tan sols fa tres mesos que s’hi troba al capdavant, però la patronal, que collava amb Moner, ha parlat de la "pocavergonyeria amb què actuen". En paraules de la mateixa Suasi, "l’amenaça de tractorada plana sobre la Conselleria d’ençà del primer dia de Govern". Allò que és cert, emperò, és que la paraula tractorada no ha sortit cap vegada per boca de Company durant els darrers mesos.
Juntes extraordinàries, declaracions, convocatòries, rodes de premsa... n’hi ha hagut a bastament. Les decisions de la cúpula d’aquest organisme de pressió, que habitualment es reuneix a l’edifici de la CAEB, a baix de tot del carrer Aragó de Palma, encara no han fet treure els tractors als carrers. Aquesta setmana que avui comença es podria revelar el misteri. Company ha avançat protestes in crescendo. S’ha d’aclarir si tot queda en un no-res o si, per contra, hi ha cap tipus de moviment. El poder de convocatòria del representant agrari és ben conegut. Basta recordar les tractorades fetes durant el període 1999-2003. "Quan surt per la televisió, amb periodistes, li dic a la filla: ‘Mem, nina, treu el diccionari que, de tan bé com parla en Company, no l’entenc", va explicar un pagès, dins l’avió estant, quan una delegació d’Asaja-Balears es dirigia a Madrid per participar en una protesta el mes de juny passat.
El que és mal d’entendre, però, és el ball de xifres proporcionat per Asaja, Unió de Pagesos i la mateixa Conselleria d’Agricultura en relació als ajuts que el Govern aporta per fer front als danys del temporal i la crisi. En un comunicat que el departament de Mercè Amer va difondre fa dues setmanes, es deia que la partida ascendia fins a 5 milions d’euros. Tot d’una, els pagesos d’Asaja varen sortir a dir que d’aquests doblers només hi havia 150.000 euros que realment anirien a parar al sector. Llavors Unió de Pagesos també sortí a rotlo per dir que ni una cosa ni l’altra. Que els ajuts, així mateix, es feien a prop del milió d’euros. Qui diu ver i qui diu mentida? Per afegir aigua al banyat, resulta que moltes d’aquestes xifres són teòriques. Això vol dir que es parla de quantitats que han estat assignades, però que el seu cobrament encara no és efectiu. Suasi reconegué que alguns dels cobraments pendents s’arrosseguen d’ençà de l’any 2007.
Pocs mesos abans que Margalida Moner deixàs el càrrec, es presentà un estudi que mostrava el pes específic del camp en l’economia balear. En l’acte de presentació, on hi era present l’antic director provincial del Ministeri d’Agricultura, el felanitxer Jaume Grimalt, s’afirmà que no s’arribava ni a l’1% del PIB. Davant això, un periodista demanà: "Voleu dir que si la cosa és tan magra, en lloc d’haver-hi una conselleria, no valdria més que just hi hagués una direcció general?". I l’històric tècnic va respondre: "Home, si en anar en cotxe per la carretera només vols veure ullastres, per ventura sí que bastaria".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.