Balears ha deixat de rebre en quatre anys 1.632 milions de finançament

L’estudi fa dues projeccions teòriques: la primera posa de manifest els efectes que ha tingut en el finançament el fet que no s’hagi previst l’evolució de la població i la segona afegeix a l’efecte poblacional el que han tingut les anomenades "regles de modulació" que, en el cas de Balears, estimaven a la baixa les necessitats reals de finançament.

Només perquè no s’ha tingut en compte l’increment de població, Balears ha deixat de rebre 814,5 milions entre 2002 i 2006 (darrer exercici liquidat). En termes per càpita, les Illes haurien d’haver rebut en aquest període 844,49 euros més per habitant. Si, a més, hi afegim que s’estimaren a la baixa les necessitats de finançament de l’Arxipèlag, Balears ha deixat de rebre en aquests quatre anys (2002-2006) 1.632,4 milions o, cosa que és el mateix, 1.694,47 euros per habitant.

Tant si només es té en compte l’efecte ‘població’ com si també s’hi té l’efecte ‘modulació’, Balears acaba sent, en termes per càpita, la comunitat amb més dèficit de finançament per poder afrontar les necessitats derivades de les seves competències, una situació que l’informe qualifica d’"extremadament preocupant".

Les Illes són les més maltractades, seguides de Madrid, València i Múrcia, també a molta distància. La Rioja, Cantàbria i Extremadura, en canvi, haurien rebut més del que teòricament els correspondria per satisfer les seves necessitats. La Rioja, per exemple, 765 euros per càpita de més.

Els experts atribueixen aquesta situació al fet que no s’ha "reestimat el model de finançament per a cadascun dels anys del període 2002-2006". També posen de manifest que les comunitats més perjudicades són les que més han augmentat en població entre l’any base del sistema (1999) i el 2006 (Balears l’ha augmentada un 21,8%) i això "posa de relleu, una vegada més, que l’actual mecanisme de finançament de les necessitats de despesa de les comunitats autònomes no s’adapta a les necessitats reals de les diferents autonomies".

La no actualització de la variable de població "significa que el càlcul de necessitats de finançament de les comunitats tampoc no s’ha revisat" i això ha comportat que algunes comunitats, com Balears, malgrat haver perdut posicions relatives en termes de PIB per càpita, no han vist reduïda la seva aportació al Fons de Suficiència, amb la qual cosa han empitjorat la seva posició. El treball també demostra que "l’eliminació de les Regles de Modulació hauria implicat una millora substancial del finançament d’algunes regions any a any", com seria el cas de Balears.

Els Serveis de Finançament de la CAIB creuen que "seria perfectament possible dissenyar un model que permetés corregir aspectes com la insuficiència dinàmica, a partir de l’actualització de les variables o de la revisió periòdica del model per ajustar-se a una realitat canviant". En canvi, segons aquests experts, la viabilitat política de l’acord passaria perquè l’Administració central "injectàs una quantitat de recursos important, cosa complicada en la cojuntura econòmica actual".