TW
0

Miguel Àngel Anadón (Saragossa, 1965) és el fiscal coordinador de l’àrea de Sinistralitat Laboral a les Illes Balears. Parla amb dBalears sobre la seva tasca, la legislació en matèria de prevenció de riscos laborals i de la mort, el 16 de desembre passat, de quatre obrers per l’esbucament d’un hotel de Cala Rajada.

L’esbucament de l’hotel Son Moll de Cala Rajada va ser per negligència o per accident?
Les causes de l’esbucament estan per determinar. La investigació serà complexa i lenta. Les proves pericials són les que poden fer llum sobre les causes efectives de l’esfondrament d’una ala de l’edifici, amb el resultat que tots coneixem.

La Fiscalia de Sinistralitat Laboral entrà en l’afer perquè hi moriren quatre treballadors?
La Fiscalia de Sinistralitat Laboral és informada no tan sols de qualsevol accident laboral, sinó també dels delictes de risc, és a dir, dels casos en què, tot i no haver-hi cap resultat lesiu, es produeix la creació d’un risc greu per a la vida o la integritat dels treballadors, per un incompliment de la normativa de prevenció de riscos laborals per part de qui està obligat a observar-la. Això ja és un delicte. Sobre la Fiscalia de Sinistralitat Laboral hi recau un important volum de feina.

Basta la legislació actual, per protegir els treballadors?
Jo entenc que la legislació és suficient. Tenim una llei de prevenció de riscos laborals de 1995 que estableix un ampli catàleg d’obligacions en matèria de prevenció a càrrec del principal deutor de seguretat: l’empresari, tant el contractista principal com els diferents subcontractistes que hi puguin intervenir. Però de vegades cal un major rigor a l’hora de vigilar la seva aplicació i un major grau de compliment.

Són suficients, els recursos?
A les Balears, fins fa un any, estava integrada només per mi. Des de gener de 2008 hi ha un fiscal col·laborador que actua amb mi i que treballa també en la investigació. Els recursos personals són insuficients perquè hem d’intervenir en molts procediments.

És gaire elevada, la sinistralitat laboral a les Illes?
Les Balears tenen una de les xifres de sinistralitat laboral més altes i a parer meu no són justificades, si bé s’observa un lleuger decreixement d’accidents mortals i greus. Però aquest decreixement també és una conseqüència de la crisi econòmica.

En tot cas, la construcció se n’endú una bona part?
Sí, és un sector en el qual s’observa una de les majors taxes de sinistralitat laboral, a més dels serveis i la indústria. En aquests àmbits és on hi ha més accidents en la jornada de feina.

Creieu que es percep socialment que darrere la sinistralitat hi ha, molts de pics, un delicte?
Una de les causes principals de la sinistralitat laboral és la falta de conscienciació i de sensibilització dels sectors implicats, fonamentalment l’empresarial. També hi ha una manca de cultura de la prevenció, a parer meu. Aquesta n’és una raó determinant: de vegades es concep la prevenció com una cosa aïllada, no com un factor integrant de l’activitat de l’empresa.

I què hi ha del cas de l’ensorrament de l’hotel Tívoli? Fou el 2001 i el judici no s’ha fet.
Han passat molts d’anys i és un exemple del retard en la tramitació d’aquests procediments, derivat de la falta de mitjans que pateix la Justícia –cosa que s’hauria de corregir– i de la complexitat natural en la investigació d’aquests processos. No són senzills: hi intervenen múltiples causes i és difícil trobar-ne una de sola. Però esperam que en poc de temps pugui començar el judici. No és un cas en què no s’hagin de depurar responsabilitats.