TW
0

"M’han dit que la gent corria cap a l’avinguda principal d’Al Shatea. Anava carregada amb flassades i bosses de plàstic per refugiar-se. La meva cosina també corria, rere la mare. Aquesta es girà en un moment determinat i la filla ja estava estirada a terra, perduda enmig de crits, plors i una gran bafarada de pols. L’enganxaren de ple". Així comença el relat d’Abu Yadofou, un ciutadà palestí que viu a Mallorca i que té familiars atrapats a la franja de Gaza. En un petit cafè de Ciutat, Abu no deixa de cavil·lar sobre el bloqueig israelià. Fa mesos que no pot comunicar-se amb els seus parents i els ulls se li encenen de dolor quan els recorda i els imagina amuntegats a les escoles o als edificis com si fossin a una presó d’extermini però a l’aire lliure.

Ara, Abu es martiritza. Ha pogut saber a través de comentaris dels seus compatriotes que la filla de la seva tia Fadia, que té 48 anys, és morta per culpa dels bombardeigs israelians que tingueren lloc la setmana passada. "Només tenia 14 anys", diu Abu ennuegat. "La meva tieta ha quedat sola, ben sola en una terra assolada i sense futur. Ha perdut els seus 4 fills i no en pot sortir!", hi afegeix. La impotència dóna força a Abu per liderar la batalla des de Mallorca a favor de l’alliberament de Gaza. "Sabeu què és no poder ser al costat dels éssers que estimau en moments com aquest? Sabeu què és no poder abraçar-los i ni tan sols consolar-los encara que sigui des de la distància?". Abu fa de testimoni dels seus amics i familiars que es troben a Gaza: "Es tracta d’una brutal repressió. Els nins no tenen infantesa i les mares sempre temen deixar sols els fills.

Més del 50% dels atacs sionistes maten dones i infants", expressa el líder palestí. Israel pretén acabar amb aquest poble: cases derruïdes, habitants sense drets, camps de refugiats (alguns amb 60 anys d’existència), assassinats d’infants, incursions nocturnes de l’exèrcit, tortures, pallisses, robatoris i espoli". No hi ha llet per als nadons ni menjar. La gent s’alimenta del pa que entra amb comptagotes amb combois d’ajudes humanitàries. "Abans obrien la frontera un parell d’hores cada 15 dies o quan volien ells. No hi ha cap ordre i deixen que la població passi gana –explica Abu. Les dones han de cuinar amb aigua contaminada i no tenen altre remei més que donar-la als seus seus fills perquè beguin, tot i saber que aquest líquid posa en greu perill la salut".

A més, la invasió de les tropes terrestres israelianes ha anat precedida per una dura ofensiva per aire que ha deixat centenars de morts i milers de ferits. "Aquest bloqueig no està relacionat amb la seguretat, ni tan sols amb Hamàs. El darrer objectiu d’Israel és separar Gaza de Cisjordània i matar el projecte nacional palestí". A la Franja, una plana costanera de 12 quilòmetres d’amplària i uns 40 de llargària encaixonada entre Israel i Egipte, viuen un milió i mig de palestins. Aquest és un territori petit, però condensa l’essència dels dos conflictes majors del món: l’auge de l’islam polític i l’ús per part d’Occident i els Estats Units del càstig col·lectiu i de la coacció econòmica com a brutal contrapès.

Ampli suport d’entitats i partits a la manifestació

Més de 50 entitats, associacions musulmanes de Mallorca amb el suport de les forces polítiques d’esquerres, participaran avui a la manifestació convocada a les 17.00 de l’horabaixa per aturar la massacre que està patint el poble palestí a la franja de Gaza. En el transcurs de la protesta, els organitzadors llegiran un manifest en el qual exigiran que la Unió Europea, el Govern espanyol i les institucions autonòmiques locals condemnin amb rotunditat l’actuació d’Israel i que pressionin amb les mesures diplomàtiques, econòmiques i comercials que tinguin a l’abast. Els convocants esperen mobilitzar al voltant de 4.000 persones i doblar així el nombre d’assistents que hi hagué a la primera concentració el passat dia 3.

A més de demanar el final de l’ocupació a Cisjordània, la paralització de la construcció del mur, l’abandonament dels assentaments de colons i el reconeixement dels drets del poble palestí, els organitzadors faran una dura crítica contra les potències occidentals i als Estats Units per haver-se "limitat a sol·licitar la fi de la violència sense exercir les mesures de pressió que estan al seu abast". "Reclamam a l’Executiu espanyol que aturi el comerç d’armes amb l’Estat israelià". El recorregut s’iniciarà a la plaça d’Espannya, passarà per les rambles i el passeig del Born i acabarà a la Delegació.