El Pacte cerca el PP per renovar la Sindicatura, el Consultiu i el TSJB

Els canvis necessiten un acord polític ampli, perquè han de ser aprovats per tres cinquenes parts dels diputats del Parlament segons l’articulat de l’Estatut d’Autonomia. És a dir, que obligatòriament han de tenir el suport del Partit Popular.

Les negociacions entre els diferents grups polítics ja han estat iniciades i s’espera poder arribar a un pacte a principi de 2009, abans que per febrer comenci el nou període de sessions a la Cambra parlamentària. Se cerca el màxim consens i no només l’imprescindible vot del PP.

El mandat dels tres actuals membres de la Sindicatura de Comptes, Pere Antoni Mas, Antoni Aguiló i Antoni Valdivieso, acaba el pròxim dia 5 de febrer després de sis anys. Els encarregats de l’òrgan de control i fiscalització dels comptes del sector públic de les Balears varen ser nomenats l’any 2002 sota el Govern del Pacte de Progrés i la presidència del Parlament de Maximilià Morales. Es tracta de la renovació menys avançada.

La del Consell Consultiu hi està més, encara que també és més complicada. El Parlament ha d’aprovar la designació de dues cinquenes parts dels seus membres i la resta són elegits pel Govern. En aquest cas, s’ha de tenir en compte que la Conselleria de Presidència prepara un nou projecte de llei que reguli l’òrgan i que Rafel Perera ocupa ara el lloc que deixa vacant el finat Miquel Coll i Carreras.

Pel que fa al TSJB, els partits s’han de posar d’acord per assignar les dues places que han deixat buides a l’Alt Tribunal els magistrats Antoni Monserrat, que ara és al Consell General del Poder Judicial, i Miquel Massot, que està jubilat. Es tracta, en definitiva, de tres pactes que han de menester el suport del PP.

El Síndic de Greuges, l’eterna qüestió pendent

Una qüestió que cap Parlament balear no ha aconseguit resoldre i que queda pendent cada legislatura és l’elecció del Síndic de Greuges, la figura prevista a l’Estatut d’Autonomia que actuaria a les Illes de manera similar al Defensor del Poble. Així, vetllaria per la defensa de les llibertats i els drets fonamentals dels ciutadans, a més de supervisar i investigar l’activitat de l’administració autonòmica.

Tot i que a vegades s’hi ha estat a prop i fins i tot s’han proposat diversos noms per ocupar aquest Síndic de Greuges, no ha estat possible assolir l’acord, que també necessita les tres cinquenes parts del Parlament.

En tot cas, la figura està recollida ja a l’Estatut d’Autonomia de 1983, malgrat que aleshores no tenia aquesta denominació, i regulada per una llei pròpia aprovada el març de l’any 1993. La comissió d’experts encarregada de la reforma de 2007 va proposar el nom de Defensor de les Franqueses, per recuperar la tradició de la figura, però no prosperà.

Ens trobam davant de l’eterna qüestió pendent, que mai no ha pogut ser resolta. La situació és ben diferent a l’Ajuntament, on el nomenament de l’empresari Miquel Lladó com a defensor del ciutadà va disposar de l’aprovació del Partit Popular.