Habitatges prefabricats a la UIB

Els apartaments s’oferiran a un preu reduït, que oscil·laria entre els 165 euros per als compartits i els 300 per als individuals, assegura Garcia. Els futurs habitatges es construiran en un dels solars buits entre el rectorat, a Son Lledó, i les instal·lacions esportives.

Finançament privat

La UIB haurà de recórrer a convenis amb l’empresa privada per finançar la iniciativa. A canvi, l’empresa que finalment s’adjudiqui la construcció podria obtenir la concessió de l’explotació dels lloguers per un determinat període de temps. En qualsevol cas, la UIB té la intenció que els lloguers se situïn per sota del preu de mercat. "Volem oferir una alternativa assequible per a la comunitat universitària i no fer negoci", assenyalà Cels Garcia. L’entrada de capital privat en el projecte es produeix perquè la UIB ha donat per impossible gaudir de la col·laboració econòmica principal del Ministeri d’Habitatge i del Govern a través de la Conselleria d’Habitatge.

La rectora de la UIB, Montserrat Casas, anuncià el mes de febrer passat la intenció de finançar la construcció dels pisos de lloguer segons el programa d’Habitatge Universitari del Ministeri. Aquest programa preveia l’edificació de 10.000 habitatges universitaris amb lloguers protegits d’entre 75 i 200 euros. Aquesta primera opció necessitava, però, d’una important aportació de la mateixa Universitat, que no podia assumir.

La UIB intentà aconseguir la participació de la Conselleria d’Habitatge, que s’oferí a finançar part del projecte a través de l’Ibavi. La iniciativa, tanmateix, s’hagué de tirar enrere per les dificultats pressupostàries anunciades pel Govern. Davant aquesta situació, la Universitat s’ha vist obligada a recórrer al finançament privat. En un primer moment, la UIB contactà amb diferents promotores vinculades a entitats financeres per a la construcció d’habitatges de lloguer segons l’edificació "tradicional".

Projecte innovador

Ara, però, la Universitat estudia la possibilitat de construir els pisos segons un projecte arquitectònic innovador, basat en la utilització de mòduls prefabricats apilables. De fet, cada habitatge està format per un mòdul autònom, que surt acabat i equipat des de la planta de producció. Les estructures s’apilen fins bastir edificis de fins a 6 plantes. En el cas de la UIB, de tota manera, es preveu que no facin més de dues altures per reduir-ne l’impacte visual al mínim. Aquest sistema permet reduir el temps d’execució de l’obra a menys de la meitat dels sistemes de construcció tradicionals, per la qual cosa la UIB preveu que l’execució pugui estar llesta abans de final de 2009.

El campus disposarà d’una zona per a comerços

Els estudiants de la UIB tindran més serveis al seu abast. La Universitat destinarà una parcel·la del campus per a usos comercials. Aquests terrenys, ubicats al costat de l’edifici Ramon Llull i darrere el propileu –conegut popularment com el partenó–, acolliran ben aviat locals comercials per a la comunitat universitària. Botigues de roba, supermercats i farmàcies podrien ser els negocis que acabaran ocupant aquest espai. Aquesta situació no és nova. En moltes altres universitats de l’Estat, especialment en aquelles ubicades als afores de les ciutats, els comerços són ja un element més de la fesomia dels campus universitaris.

Canvi d’usos

La UIB està tramitant la modificiació del Pla especial del campus universitari amb l’objectiu d’aconseguir el vistiplau de les administracions al canvi d’usos dels terrenys afectats, tant per la zona comercial com els habitatges de lloguer prevists. A dia d’avui, la tramitació es troba ja en mans de la Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma, que una vegada que l’autoritzi el farà arribar a la comissió balear de medi ambient. Si n’aconsegueix l’informe favorable, l’expedient de modificació retornarà a Cort, que el reenviarà a la Comissió insular d’urbanisme, entitat que ha d’atorgar l’autorització final. Aquest procés podria finalitzar al voltant d’abril o maig de 2009, segons les previsions de la UIB. Llavors es podrà iniciar ja el procés per adjudicar-ne l’execució.