Educar sense càstigs

Vidal educa cans particulars, però també d’especialistes, com ara de recerca, de detecció d’explosius i drogues, de rescat... Gràcies a l’experiència que li han donat els més de 600 animals amb els quals ha fet feina, aquest ensinistrador "en positiu" assegura que "aquest mètode és el que millors resultats dóna, ja que es basa en l’ètica i el respecte cap a l’animal, sense perjudicar-lo ni crear problemes que a la llarga es poden convertir en greus".

Afirma que un ca sempre tractarà de col·laborar amb el seu amo o educador i que "assimilarà i recordarà molt millor allò après de manera agradable que allò que ha après simplement per evitar un càstig , un crit o una estirada al coll". És per això que l’educador rebutja els mètodes que actualment estan de moda gràcies a certs programes de televisió, sistemes invasius, degradants i basats en la por de l’animal. A més d’educar cans, Vidal imparteix cursos i seminaris per a nous ensinistradors perquè sap que, malgrat la competència que això li podria suposar, allò important és "transmetre el missatge com a més persones millor i lluitar pel benestar de l’animal".

L’estrès, un problema real

Però educar cans no és només ensenyar-los a caminar al nostre costat o a asseure’s. Vidal tracta també els problemes d’aquests animals, com ara l’estrès, l’agressivitat, l’ansietat per separació, les fòbies... Potser pugui sonar estrany dir que un ca té estrès, però allò cert és que un percentatge extremadament alt d’aquests animals en té. I la realitat és que nosaltres els l’hem creat. Qualsevol canvi insignificant en la rutina, els crits, la manca d’exercici, les correccions ("No", "Shhhh") reiterades, la soledat i, especialment, el ritme frenètic de la nostra societat, etc. Tots són aspectes que creen estrès en els animals. La cosa més important és aprendre a identificar-lo i a tractar-lo, ja que pot dur problemes de caire molt greu, com l’agressivitat.

Vidal subratlla que "mai un ca no és agressiu per naturalesa i que l’agressivitat no és sinònim de dominància. Mai un ca no lluitarà per dominar-ne un altre. Els cans són animals gregaris, és a dir, que en natura viuen en grup. I és per això que sempre tractaran d’evitar els conflictes entre ells. L’agressivitat serà sempre el darrer recurs" quan parlam d’un animal "equilibrat". Per aquest mateix motiu, un ca sempre intentarà col·laborar i mantenir content l’amo. "Quan un ca no fa el que li demanam és, simplement, perquè no ens entén", assegura. "I si se suposa que la humana és l’espècie més desenvolupada, hauríem de ser nosaltres els que facem l’esforç de comunicar-nos amb ells. Ben segur que obtindrem millors resultats i una relació molt millor amb el nostre animal que si li cridam vint-i-quatre vegades que s’assegui". En aquesta línia, Vidal afirma que "qualsevol ca, sigui de la raça, de la mida o de l’edat que sigui, és capaç d’aprendre" i ens anima a tractar d’entendre’ls i a sentir-hi empatia: "pensar en ca".