El nou finançament del Govern es destinarà a pagar el deute

L’objectiu del departament que dirigeix Carles Manera és afrontar la crisi amb uns pressuposts anticíclics, que mantenguin la capacitat inversora del Govern per dinamitzar l’economia i així compensar una previsible baixada de la inversió privada. Per mantenir el nivell inversor, el Govern haurà de contenir, forçosament, la despesa corrent i recórrer a l’endeutament, sobretot perquè es preveuen per a l’any que ve uns ingressos un 5,3 per cent inferiors als de l’any anterior per la davallada en la recaptació d’imposts, sobretot els relacionats amb els sectors de la construcció i el negoci immobiliari.

Una de les darreres xifres de nou endeutament que ha tractat el Govern en les reunions internes el situaria en els 798 milions, tot i que el departament de Manera intentarà que sigui menor. La xifra, la qual s’ha de sumar als 3.000 milions d’euros de deute que ja té la Comunitat, suposa duplicar el que s’ha generat enguany, que ha arribat als 413 milions. Si bé el deute d’enguany s’ha destinat en un 80% a tapar "forats" de l’Executiu del PP, el de l’any vinent anirà tot a inversió.

Per poder endeutar-se, el Govern ja té el vistiplau del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que aquesta setmana ha aprovat un acord que permet a les comunitats autònomes fer els seus pressuposts amb un dèficit de l’1% del PIB. D’aquesta manera, la Comunitat podrà pressupostar amb dèficit i solucionarà part de les necessitats de tresoreria sorgides per l’evolució negativa dels ingressos. "Tindrem més marge per fer uns pressuposts més realistes", reconegué Manera. Tanmateix, advertí que això no resol totalment "el problema" de Balears, que exigeix una reforma urgent del sistema de finançament.

La intenció de l’Executiu és eixugar part d’aquest endeutament extraordinari amb el nou finançament que arribi del Govern central durant el proper any, que en el millor dels casos només serviria per liquidar la meitat del nou deute. El catedràtic d’Economia Guillem López Casasnovas assegura que perquè Balears se situï en la mitjana estatal, com preveu l’Estatut, hauria d’obtenir uns 380 milions més a l’any, ja que segons les darreres dades de 2006 Balears rep anualment 2.440 milions d’euros.