"Ordinas, Antònia, m’heu dit que n’és l’autor?", demana una de les bibliotecàries de Can Salas de Palma a un usuari, fent cara com d’estranyada.
—Sí, sí. Aquesta mateixa: Antònia Ordinas Marí. Que el teniu, un llibre seu que es diu Caramells de l’auba?
—Uf! Això és molt antic. És de fa més de deu anys. Per ventura ja l’hem esporgat. Els llibres... en parlar que fa tants d’anys que ningú no els consulta, ens els llevam de damunt. Els esporgam. Fan nosa.
"Pots pensar, ves si el tenim!", respon una altra treballadora de darrere el taulell de préstec. "Aquest llibre —diu ara dirigint-se a l’usuari— és un misteri. Devia fer devers deu anys que ningú no se’l mirava. I ara, del maig ençà, l’han tret un parell de vegades". I tanmateix, sembla que cap de les dues no es temi que l’autora en qüestió és qui ocupa les portades dels diaris provincials des de fa una setmana.
En treure comptes, per ventura la corrupció a base de cobrar comissions il·legals haurà incrementat més els índexs lectors que no l’ambiciós Pla de foment de la lectura impulsat pel director general de Cultura, Pere Joan Martorell.
D’ençà que començaren les investigacions al voltant de l’exgerent del CDEIB, les llibreries han vist incrementar la demanda de dues de les seves novel·les. Els llibreters, però, han hagut de contestar que Caramells de l’auba i Camins de terra estan exhaurits.
"En el seu moment, aquestes dues novel·letes, que jo qualificaria de costumisme de gran nivell, varen tenir una difusió molt acceptable. Tot allò a què pot aspirar un autor desvinculat dels centres palmesans i que escriu des d’un poble, ho aconseguí Antònia", explica un escriptor del Raiguer que s’estima més que el seu nom no aparegui a la premsa.
La primera edició de Caramells de l’auba és de l’any 1993. La publicà l’Ajuntament de Consell, del qual, en aquell temps, Ordinas era la tinent de batle. Hi col·laboraren la Conselleria de Cultura i el Consell. Es tracta d’unes narracions que constitueixen els records nostàlgics i idealitzats d’una nina de pocs anys a Orient. S’hi havia traslladat amb sa mare, Eulària Marí, una eivissenca de Sant Joan de Labritja, i amb son pare, Sebastià Ordinas, un roig de Consell que obrí una fonda al llogaret per fugir de la repressió de la postguerra.
Salvant les distàncies, bé es podria comparar aquesta novel·la amb la cèlebre obra de Llorenç Riber. Diu l’autora en un dels capítols: "Havia crescut a un ambient lliure i amarat de vida natural, tan natural que les meves maneres deixaven molt a desitjar com a nina. Els meus jocs eren els propis d’un infant orat. No sabia dur els vestits amb randetes que portaven les nines dels pobles grans, de les quals me’n reia. Davant les ties de Ciutat em comportava de manera aspriva i només frissava de tornar a Orient, on em trobava tan a pler. No m’agradaven les joguines de nina perquè se’m trencaven tot d’una i no servien per a res..."
Segons l’exconseller de Cultura, Damià Pons, "es tracta d’una narrativa el llenguatge de la qual tendeix a la poetització". "No és que ho recordi gaire bé, perquè ja fa molts d’anys que la vaig llegir. Però vaja... sí. El que fa Ordinas és descriure-hi, de manera autobiogràfica, un món paradisíac", explica qui presentà una de les reedicions de Caramells de l’auba, el 1997, en un acte a Campanet.
"En aquest cas, una mà no renta l’altra. He de dir que allò que en el seu moment va fer Ordinas és bo. En vaig vendre a bastament, d’exemplars seus", comenta un llibreter de Palma que tampoc no es vol destapar. A la llibreria Embat, Glòria Forteza-Rey, explica: "L’any passat, una escola ens el va demanar, els Caramells... Es coneix que el professor el posà com a lectura obligatòria als alumnes. No els ho vàrem poder servir". A la llibreria Espirafocs d’Inca, recorden com "en aquells anys era la mateixa Ordinas qui els distribuïa". "Devers el 2000, ens va dir que en tenia una altra en preparació, de novel·la. No sé si la deu haver acabada", comenten.
A manera de premonició dels fets, diu l’autora en la introducció del llibre esmentat: "La vall d’Orient m’ensenyà també que no cal precipitar-se, que tot arriba al seu moment i que voler córrer més no significa arribar més prest".•
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Si qualcú els vol encara faré una barrina!