TW
0

"Unió Mallorquina dóna la benvinguda a tots aquells immigrants que arriben a Mallorca per viure-hi, fer-hi feina i estimar l’Illa", va assegurar Catalina Julve, portaveu del partit. Ho féu per sortir al pas dels qualificatius de "nacionalistes xenòfobs" que la formació ha rebut al llarg d’aquesta setmana per part del president d’Asocolombia, José William Vega García, amb motiu de la presentació de la campanya que pretén boicotejar la venda de productes que estiguin etiquetats en català.

"No té sentit que aquest home doni la culpa a la immersió lingüística del fracàs escolar entre els fills dels nouvinguts. Tothom sap que allò que provoca que els joves abandonin l’escola no és precisament l’aprenentatge de la llengua catalana. Entesos d’anomenada ho han demostrat amb estudis empírics", explica Julve. "Per UM, aquells que arriben aquí i fan seus els símbols de la mallorquinitat, ben arribats són! És digne d’elogi el fet que se sàpiguen adaptar a les nostres arrels", especifica la portaveu nacionalista.

"Confrontació"

"Nosaltres pensam que aquest debat de confrontació entre llengües que vol generar aquest home està més que superat. Consideram que les llengües són un exponent de riquesa cultural. No entenem com és que encara hi ha gent que cregui perjudicial l’ensenyament del català", sosté la representant d’Unió Mallorquina.Per la seva part, Vega remarcà ahir a dBalears que allò en què cal posar èmfasi és que "a les Illes són dues que n’hi ha, de llengües oficials, català i castellà. Per això, aquests idiomes han de ser utilitzats amb igualtat i sense cap discriminació".

Vega va voler aclarir que, si ha engegat la campanya "No compres si no entiendes", és per seguretat. "Una mare o un pare no es poden arriscar a posar damunt la taula dels seus fills un producte que no saben què té. Això de la llengua d’etiquetatge és una qüestió molt delicada que obeeix directrius europees. No podem posar en perill la nostra salut", va afirmar el representant d’una part del col·lectiu de colombians que residents a les Illes.

"Imaginau, per exemple, que Telefónica, que té molta implantació a l’Amèrica llatina, decidís utilitzar la llengua quítxua en les seves comunicacions al Perú! Què passaria si s’intentàs anar en contra d’aquestes empreses que creen riquesa? –es demanava ahir el president d’Asocolombia. És de plànyer que les llengües autòctones a Amèrica experimentin un retrocés. A mi, personalment, em sap greu. Ara, a les antigues colònies espanyoles, el castellà és la llengua que pren més força i també la que es fa servir en la majoria de comunicacions".

Carta a
dBalears
(Rebuda per correu electrònic)

Al Sr.: William Vega,
president d’una associació de colombians

Em sap greu que vós no estigueu d’acord amb la llengua de les Illes. Crec que, per ventura, hauríeu d’haver estudiat una mica de cultura balear abans de venir a fer la vostra vida aquí.Vos deman, en nom dels immigrants que intentam sortir endavant en aquesta terra, que almanco respecteu la cultura d’aquestes illes.Ningú no vos obliga a estar-hi, però si vós voleu que vos hi vulguin, ho heu de demostrar. El camí que heu pres és errat.Atentament, Esther Sosa Diaz, uruguaiana "charrrua" que estima aquesta terra.Palma, 29 de setembre de 2008.