La guerra soterrada entre els diferents sectors d’Unió Mallorquina es fa visible. Desavinences personals, ideològiques i estratègiques han esclatat en una crisi que s’inicià una vegada que Maria Antònia Munar abandonà la presidència del partit. Miquel Nadal la substituí en el càrrec, però Munar no cedí tot el poder. Ara, qui més qui menys veu que Nadal i Munar estan l’un davant de l’altra.
El president de la formació, Miquel Nadal, i el seu secretari general, Miquel Ferrer, controlen l’executiva i, aparentment, el partit. La direcció s’ha mantingut unida en les decisions importants i més d’un veu en els darrers esdeveniments la consolidació de Nadal com a líder.
A l’altre costat, l’expresidenta Munar dóna suport implícit al conseller de Turisme, Francesc Buils, en el seu torcebraç amb la direcció d’UM. Munar manté l’ascendència sobre molts membres del partit, alguns dels quals formen part del consell polític, el màxim òrgan de direcció i l’únic competent per tirar enrere decisions de l’executiva o convocar un congrés extraordinari.
També Munar és qui controla la majoria del grup parlamentari i qui conserva la seva capacitat d’influència sobre el president del Govern, Francesc Antich, que és qui té la darrera paraula a l’hora de fer cessar els membres del seu gabinet. Ella i no Nadal fou qui negocià aquest pacte amb Antich. Ara voldria que el president convencés Nadal que no és bo canviar de conseller de Turisme en plena crisi econòmica.
Però la crisi que ara ha aflorat amb la destitució de l’exsecretari general de Munar, Damià Nicolau, i el cessament de dos alts càrrecs de l’òrbita de Miquel Ferrer com a resposta ve d’enfora.
Ja en el congrés de desembre es visualitzaren tres sectors dins UM: els ‘nadalistes’, liderats per l’ara president, Miquel Nadal, que són considerats l’ala dreta; els ‘crítics’ o de la ‘lliga nord’, encapçalats pel batle d’Alcúdia i ara secretari general, Miquel Ferrer, que són tinguts pels més nacionalistes; i la ‘tercera via’, identificats com els hereus del ‘munarisme’ i que tenien davant els vicepresidents d’UM, el conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt, i el batle de Campos, Guillem Ginard.Els tres sectors es posaren d’acord per fer president Nadal en un congrés que ara ha quedat clar que es tancà en fals.
Des de llavors, la feina diària ha unit Nadal i Ferrer i els components d’ambdós sectors ara fan pinya. La ‘tercera via’, en canvi, perd força, ja que Grimalt se’n desmarcà en demanar la destitució de Nicolau al Govern. Grimalt posà, a més a més, l’executiva en la tessitura d’haver de triar. "O ell o jo", arribà a dir.Així les coses, ara mateix són dos els blocs en tensió dins UM. L’un, liderat per Nadal, que té el suport dels ‘crítics’ de Ferrer, el diputat Pep Melià o el batle de Pollença, Joan Cerdà. El vicepresident del Consell, Antoni Pascual; el conseller d’Esports, Mateu Cañellas, o la regidora de Palma, Cristina Cerdó, són identificats com ‘nadalistes’.
Ells es veuen com el futur en contraposició als altres, que són etiquetats com el passat.L’altre bloc s’identificaria parcialment amb la ‘tercera via’. Hi estan alineats el diputat Bartomeu Vicens i històrics dirigents com Maximilià Morales. També té fidels als pobles i, sobretot, el suport implícit de Munar. En un principi estava liderat per Ginard i Grimalt, però ara podria tenir el conseller Francesc Buils al capdavant. És prest per avançar res, però més d’un apunta la possibilitat que un congrés extraordinari dirimeixi la lluita interna.
Pròxima reunió
La pròxima reunió del consell polític, que és ben probable que s’avanci als propers dies, es presenta calenta. A la darrera, el president Miquel Nadal i el secretari general Miquel Ferrer negaren l’existència de llistes negres i pocs dies després fou destituït Damià Nicolau. A més a més, un sector del partit considera que l’executiva ha actuat d’esquena al consell polític, que hauria d’haver estat consultat abans de fer cessar Nicolau, més encara quan es negà que hi hauria destitucions. Així mateix, hi ha un sector que considera que hauria de ser el consell polític qui decidís si s’ha de sol·licitar a Antich la destitució de Buils.
