El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha rebut avui una llista amb els noms de 143.353 desapareguts en la Guerra Civil i la dictadura, 1.486 de les Balears, lliurada per la Plataforma de Víctimes de Desaparicions Forçades pel Franquisme.

Així ho han anunciat representants de la plataforma -integrada per onze associacions de familiars de desapareguts, la Confederació General del Treball (CGT) i particulars-, en una roda de premsa en la que la seva secretària, Paqui Maqueda, ha advertit que “en falten tants que no ens atrevim a donar una xifra exacta”.

Segons la plataforma, els desapareguts durant la guerra i la posterior dictadura franquista n'ascendeixen a 42.131 a Andalusia, 14.660 a Castella i Lleó, 8.851 a Castella-la Manxa, 3.424 a Madrid, 6.000 a Astúries, 29.034 en la Comunitat Valenciana, mil a Múrcia, 9.538 a Aragó i 7.000 a Galícia. A més, la llista inclou 2.535 desapareguts a Cantàbria, 1.900 al País Basc, 3.920 a Navarra, 2.070 a La Rioja, 2.211 a les Illes Canàries, 768 a Ceuta i Melilla, 1.486 a les Illes Balears, 3.338 a Catalunya i 9.486 a Extremadura, el que suma un total de 143.353 casos documentats.

Al llistat també figuren els noms d'assassinats o desapareguts fora d'Espanya. La presidenta del Forum per la Memòria del País Valenciá, Empar Salvador, ha insistit que la xifra és “orientativa” i ha subratllat que no s'ha de perdre de vista que cada un d'aquests números era una persona, amb tot el seu entorn familiar.”

Cecilio Gordillo, de la CGT, ha destacat que Garzón és “l'únic ciutadà d'aquest país que ara té un llistat de desapareguts, malgrat que la majoria de la documentació ha sortit de les tripes de l'Estat, de tot tipus d'arxius.”

No obstant això, Gordillo ha assegurat que “hi ha moltes altres investigacions realitzades a les que no s'ha pogut tenir accés” malgrat que “moltes d'elles han estat finançades amb diners públics”.

“Quan el jutge Garzón va decidir dirigir-se només a cinc ajuntaments, la immensa majoria de la resta de les corporacions van evadir la responsabilitat de subministrar aquestes dades”, ha asseverat el representant de la CGT.

Gordillo ha citat el cas d'Andalusia, que “porta finançant projectes d'investigació relacionats amb això des de 2003” i que “no ha aportat ni una sola dada producte d'aquestes investigacions, la majoria d'elles fins i tot publicades”.

Al marge dels requerits pel jutge, “que sapiguem, només Galícia i Catalunya han lliurat documentació”, ha afirmat Gordillo, que ha advertit que, “en no haver fet l'Estat la seva assignatura, hi haurà molts noms que hi hagi duplicats i fins i tot triplicats” en la llista, “en ser originaris d'una comunitat i víctima en una altra”.

El representant de la CGT ha reconegut la seva preocupació per aquest fenomen, que “pot donar pólvora a alguns, que poden començar a argumentar que estam inflant les xifres.”

Maqueda ha explicat que amb el lliurament del llistat -que es produeix després de les denúncies presentades el desembre de 2006 i el juliol de 2007 i que encara no han estat admeses a tràmit per Garzón- es pretén “reparar el nom i la vida de les persones, amb tots els mitjans legals,”.

“No és el primer objectiu de les nostres associacions que s'assegui a la banqueta als botxins que encara viuen”, ha declarat Maqueda, que no obstant això ha afegit: “Si hi ha d'haver conseqüències penals, benvingudes siguin”.

També ha opinat que el “retard” del Govern en l'elaboració d'un mapa de fosses, tal com exigeix la Llei de Memòria Històrica, es deu a “una absència total de voluntat política”, per postil·lar: “El treball estar-ho fent familiars i associacions”.

A més, Maqueda ha destacat “el rebuig del 95 per cent de les associacions” a l'esmentada llei, ha criticat la falta de col·laboració dels ajuntaments “independentment del seu signe polític”, ha sol·licitat la creació d'oficines d'informació en les corporacions locals, i ha subratllat la dificultat d'aportar dades sobre els desapareguts que no van ser inscrits en cap registre.

La Plataforma de Víctimes de Desaparicions Forçades pel Franquisme està integrada per les Associacions per a la Recuperació de la Memòria Històrica d'Andalusia, Aragó, Catalunya, Mallorca, Valladolid, Sierra de Gredos i Toledo, Arucas, Ponteareas, Aguilar de la Frontera, Navarra i València, a més de la CGT.