Mònica Sabata (la Garriga, 1970) és portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir i visità Palma fa una setmana, convidada pel PSM. Tots els partits del Bloc, el Grup Blanquerna i l’OCB estan adherits a la PDD, però de moment a Mallorca no n’hi ha cap nucli. Sabata ha vengut a temptejar el terreny.

La Plataforma reivindica el dret a decidir de qui?

Reivindicam que els Països Catalans puguem decidir el nostre futur. Hem reelaborat el concepte d’autodeterminació. Tal com l’entenen el nacionalisme i l’independentisme clàssics, creava reticències. Per la via de l’exercici de la democràcia resulta menys traumàtic acostar-s’hi. Reclamam decidir sobre allò que ens afecta, des d’aspectes territorials a socials, com també el futur polític del país.

Tot i això, les accions de la PDD s’han centrat només en Catalunya?

LA PDD nasqué amb plantejament de Països Catalans. La primera acció important fou sobre l’Estaut de Catalunya i quedà emmarcada en el Principat. Tanmateix, l’àmbit de treball decidit en assemblea són els Països Catalans.

El segon gran acte fou per les infraestructures. Vos moveu per impuls dels partits polítics?

Vàrem néixer per parlar del dret a decidir. La PDD és un espai molt ampli, plural i transversal; però pretenem eixamplar el ventall de gent que aposta per aquest dret. Volem influir en la política i, per tant, hem d’estar al cas del que passa. Pel que fa a les infraestructures, lligàvem la qüestió nacional i la social. També sensibilitzam del dret a decidir.

Si és un "dret", què impedeix exercir-lo als Països Catalans?

Que la llei que regula la relació Estat espanyol i Catalunya, l’Estatut, no ens permet fer cap referèndum i, per tant, jutjar. L’Estatut del 30 de setembre ho permetia, però caigué a Madrid.

Assolir l’Estatut del 30 de setembre seria aconseguir el dret a decidir?

Per nosaltres, no. Aquesta opció va molt més enllà. L’autonomisme ja no ens durà gaire lluny, estam en un nou cicle que ens ha de conduir a l’alliberament nacional. No obstant això, cal tenir en compte que l’Estatut del 30 de setembre l’aprovà el poble en referèndum. De la poca gent que votà, un 75 % volgué que seguís endavant. Ara això podria quedar malmès amb ingerències des de l’Estat per part del Tribunal Constitucional.

Per què no canalitzau el dret a decidir a través dels partits?

Dins la Plataforma no hi ha partits, sinó representants d’entitats. Nosaltres feim una campanya per recollir signatures per a la comissió de peticions del Parlament de Catalunya, i també a les Illes i al País Valencià, si es decideix, per reclamar al Congrés la capacitat de convocar referèndum. Som un grup de societat civil que vol ser present en la política, amb influència i marcant agenda, però tenim límits, perquè demanar a Madrid això és qüestió de les institucions. Nosaltres feim la campanya cívica.

Sou independentistes?

La PDD és molt plural, hi ha molts independentistes, però també persones que no ho són.

La darrera Diada de Mallorca es féu sota el lema Tenim dret a decidir. Casualitat?

No crec que sigui casual. Aquí hi ha entitats adherides o en contacte amb la PDD. Que surti el tema del dret a triar sempre és bo.

Quins objectius teniu ara?

Treballam sota el lema Tu formes part de la nació catalana, que no decideixin per tu. Plantejam tres eixos: finançament, sentència del TC i ingerències que patim com a Països Catalans. Cercam unitat i transversalitat. Hem de tancar aviat la campanya Decidesc decidir, i seguim estenent-nos. Esperam que a Mallorca també es pugui articular alguna cosa.

Com veis Mallorca?

La realitat mallorquina la coneixeu molt millor aquells que la viviu. Tanmateix, des del Principat veig moltes entitats en contacte amb la PDD. Intuesc que molts temes com infraestructures, balances fiscals i territori, es poden vincular al dret que reclamam. Hi ha un "brou de cultiu" perquè entitats mallorquines treballin en aquesta línia, si volen fer-ho.

Veis possible l’autodeterminació dels Països Catalans?

Europa i el món canvien, però el Govern espanyol no és favorable a convocar referèndums, siguin del color que siguin. El món canvia, amb la globalització tot és més ràpid i tot fa intuir que a Europa hi haurà processos d’aquest tipus. Jo no descart que algun dia el puguem exercir. Una altra cosa seria guanyar el referèndum. Per això hem d’eixamplar la base i difondre el missatge que més autogovern significa més benestar.

Teniu pensades futures mobilitzacions?

Ara per ara, no, encara que mai no ho descartam.

Hi ha diferents ritmes pels territoris dels Països Catalans?

Les realitats són diferents. Aquí heu viscut molts d’anys de PP i això du a una situació concreta. La Plataforma té com a àmbit els Països Catalans, però sabem que cada territori tindrà el seu ritme.

Alguna crítica als partits nacionalistes del Països Catalans?

Crec que aviat assistirem a més escenaris de distanciaments entre els aparells de l’Estat i les institucions del nostre país que es poden fer encara més grans. Esper que els partits aclareixin quina és la seva opció de país, i també que treballin pel futur d’aquest. S’ha de fer feina de manera unitària, perquè les lògiques partidistes i les picabaralles entre partits no aporten res al futur del nostre país.