Carles Campuzano: “A Madrid el PSC fa sucursalisme”

Carles Campuzano i Canadès (Barcelona, 1964) és diputat al Congrés dels Diputats de Madrid per Convergència i Unió. Els darrers dies ha estat a Mallorca per mantenir diverses reunions amb l’Obra Cultural Balear. Amb ell parlam de finançament i de política balear.

Estant a Madrid creieu que les negociacions pel nou model de finançament arribaran a un sistema que satisfaci tots els posicionaments?

Jo crec que hi ha una obligació del Govern espanyol d’arribar a una acord satisfactori amb Catalunya i amb Balears. Zapatero assegurà que la crisi econòmica no pot implicar una retallada de les polítiques socials. I avui les principals polítiques socials –sanitat, educació i serveis socials– estan en mans de les comunitats autònomes. No retallar les polítiques socials vol dir resoldre bé el sistema de finançament.

I en aquesta negociació quin paper pot jugar Convergència i Unió?

La negociació del sistema de finançament correspon bàsicament als governs. CiU és a l’oposició, per tant no ens toca, a nosaltres, negociar-ho. Ara bé, l’opinió pública ens demana als partits polítics que treballem junts per defensar els interessos de Catalunya. I hem optat per cercar una coincidència amb la Generalitat sobre allò que defensam a Madrid.

Preveien la possibilitat de pressionar a través de la negociació dels pressuposts de 2009?

Segurament aquest no serà el principal instrument de pressió. El Govern espanyol pot trobar majories que no passin per CiU i, a més, els diputats dels PSC que no trencaran la disciplina de vot. Els diputats catalans socialistes mai no han votat en sentit contrari al de la resta dels seus companys. Això és el que nosaltres hem denominat històricament el sucursalisme. Per tant, la capacitat de pressió via pressupost que els diputats del PSC podrien exercir no s’aplicarà.

Però aquest agost sí que s’ha vist una distància evident entre el ministre Pedro Solbes i el conseller Antoni Castells...

Clar, perquè el president Montilla i el conseller Castells han de defensar els interessos del país. I el conseller Castells té, a més, un altre maldecap: administra un pressupost que correspon a la població que teníem l’any 99, quan vivien a Catalunya un milió de persones menys. Per tant, Castells està obligat a negociar un sistema de finançament millor. Quin inconvenient té? Que a Madrid els seus 25 diputats no tenen el marge de maniobra que tenen els de CiU.

Els governs balear i català haurien de fer un front comú?

Jo crec que les balances fiscals han posat de manifest que compartim molts dels problemes de l’actual sistema de finançament i que convindria que treballàssim plegats. De fet ja hi ha hagut gestos en aquest sentit del conseller Castells i jo els valor de manera positiva.

Parlem de política balear. Com veieu el paper del vostre soci preferent a Balears, el PSM, a les institucions?

Jo tinc la impressió que la gent del PSM allà on governa ho fa de manera adequada amb el repte de complir les expectativives de canvi que es van crear amb aquest nou govern.

I d’Unió Mallorquina ara que hi ha certa aproximació des de CiU?

UM és un partit que té una ànima nacionalista molt important i jo crec en la consolidació d’un projecte de Balears modern amb UM i el PSM. Va ser una llàstima que la candidatura unitària, amb Pere Sampol al capdavant, no aconseguís un escó a Madrid.