TW
0

Si utilitzam l’ascensor del pàrquing del Palma Arena i pitjam el botó del darrer pis, hauríem d’arribar a una pista d’atletisme. Això és, almenys, el que estava previst. Però allà on hi hauria d’haver les insta·lacions esportives avui només hi ha terra resseca, matolls, residus d’obres i, presidint tot aquest paisatge, un enorme ascensor.

Per tal de construir la pista d’atletisme se sol·licità un prèstec. Però el sobrecost de la construcció del velòdrom de Palma –gairebé es duplicà el pressupost– féu que aquests doblers es destinassin a altres necessitats.

I mentre la Justícia estudia possibles irregularitats en la construcció del complex, el gran ascensor esdevé testimoni del que ha estat la construcció del Palma Arena. S’aixeca sol, enmig d’un solar on la pols s’acumula sobre botes d’obrers, blocs de formigó escampats pel terra i, fins tot, bombones d’oxigen d’aquelles que s’empren per soldar.

Un contenidor buit

El de l’elevador i la pista d’atletisme és només un lliurament del serial que representa la història del megaprojecte del Palma Arena.

"Són allà?" pregunta uns dels actuals treballadors de la gerència del velòdrom sobre les bombones d’oxigen. Segons sembla, l’empresa que les lloga havia acudit diverses ocasions al Palma Arena per demanar als actuals gestors on eren les botelles. I els responsables no ho sabien.

L’actual gerent, Margalida Garcia, assenyala que el seu antecessor en el càrrec no deixà gairebé documentació. I, per exemple, no saben què fer amb el material d’obra que s’acumula al costat del velòdrom ja que desconeixen si pertany a la unió temporal d’empreses que construí l’edifici (FCC i Melchor Mascaró) o al mateix Palma Arena.

A més a més, no disposa de material propi –"ni un martell" assegura Garcia"– ni pressupost, i a la seva gestió només es dediquen quatre treballadors que, segons la gerent, han de portar eines de casa seva.

El projecte estel·lar del mandat de Jaume Matas és avui poc més que un gran contenidor buit, però que ha costat més de 90 milions d’euros.