TW
0

La consellera d’Educació i Cultura, Bàrbara Galmés (PSOE), barrà el mes de juliol passat la possibilitat que la Direcció General de Política Lingüística arribàs a un conveni de col·laboració amb la Bressola, segons informaren fonts de la Conselleria.

Mitjançant aquesta col·laboració, el Govern de les Illes Balears s’hauria compromès a subministrar una quantitat anual de 25.000 euros durant els propers cinc anys a la xarxa d’escoles que fan immersió lingüística en català al Rosselló.

Segons informaren les fonts, el parer de Galmés és que "ara per ara, no és una prioritat aportar doblers a una institució de fora per fomentar el català. Allò important és que el foment de l’ús social de la llengua se centri en el territori de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears".

La negativa de la consellera estronca la iniciativa que mesos enrere presentà la directora general de Política Lingüística, Margalida Tous (Bloc), a proposta de Jaume Corbera, professor de Filologia Catalana de la UIB i que també és el portaveu a les Balears de l’Associació d’Amics de la Bressola.

La partida econòmica que establia Tous hauria permès el manteniment del sou d’un mestre durant un any. Tenint en compte que l’Estat francès no es fa càrrec dels sous dels ensenyants de les escoles concertades fins que no han transcorregut cinc anys, es tractava d’una mesura que reforçava els vincles entre els dos territoris històrics de l’antic reialme de Mallorca.

"Racionalitat econòmica"

La versió d’Educació i Cultura és que aquesta negativa "correspon a un acte de racionalitat econòmica". "Segons Galmés, no queda justificat a bastament aquest conveni ja que, des de Política Lingüística, han dit diverses vegades que el seu pressupost era minoritari", asseguraren fonts de la Conselleria.

Per Jaume Corbera, "aquesta decisió no deixa de sobtar". "La comunitat lingüística, tant si parlam de Malloca, d’Alacant com de Perpinyà, és tota una. Les accions de promoció del català que es duen a terme en un lloc determinat repercuteixen en tot el conjunt de parts", afirma el professor de la Universitat.

"Això que ha passat és molt estrany. En temps del primer Pacte ja hi havia un conveni semblant. Fins i tot durant la legislatura del PP, l’aleshores director general de Política Lingüística, Miquel Melià, hi va fer algunes aportacions", recordà Corbera.

La decisió de Galmés contrasta amb la iniciativa que, a curt termini, es vol impulsar perquè els estudiants de Magisteri de la UIB puguin anar a realitzar pràctiques a les escoles de la Bressola.

Paradoxalment, però, i com tothom sap, des de la Conselleria s’han promocionat aquesta setmana les cèlebres Converses Literàries de Formentor. Un encontre que es pretén que tingui anomenada en l’àmbit internacional i en el qual, evidentment, tots aquells que hi participaran no són residents de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Inauguració de l’Institut, finançat per la Generalitat

Josep Lluís Carod-Rovira inaugurà ahir el primer centre d’ensenyament secundari de la Bressola, al poble del Soler, a devers 10 quilòmetres de Perpinyà. Aquest institut, que té devers 200 places escolars, ha estat sufragat gairebé íntegrament per la Generalitat. A part del vicepresident català, també hi assistí el director general de la xarxa d’escoles, Joan Pere Le Bihan Rullan, nord-català d’ascendència sollerica.

D’aquest edifici se’n beneficiarà un gran nombre de joves que, a partir d’ara, podran estudiar l’ensenyament secundari íntegrament en català. Fins ara, la Bressola no tenia mecanismes per absorbir tots els alumnes provinents de la primària. Molts d’ells havien de cursar els estudis en francès als liceus públics.

Le Bihan destacà que "aquesta és una gran fita per a la Bressola" i que "si bé França ha reconegut fa poc les llengües minoritàries de l’Estat, encara queda un llarg camí perquè aquestes llengües siguin de ple dret".

La xarxa d’escoles de la Bressola va néixer el 1976. De llavors ençà s’ha expandit per la comarques nord-catalanes. Té 8 centres de primària i aplega prop de 300 alumes.

L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol fou també un dels assistents.