“Les Illes són un vergonyós cas de desgavell urbanístic”

L’advocat i politòleg eivissenc Josep Costa imparteix aquests dies un curs sobre la corrupció urbanística de les Illes a la Universitat Catalana d’Estiu, que es du a terme a Prada de Conflent.

És la primera vegada que veniu a la UCE?
No, des del 2003 hi he vengut cada any. L’any passat vaig fer una xerrada sobre les eleccions, però enguany faig un curs més extens. És un ambient en què es pot conjugar el descans amb el coneixement, la complexitat d’idees... És una combinació perfecta per passar uns dies d’estiu sense deixar de banda l’actualitat.

Per què triàreu aquest tema?
Quan vaig pensar en temes d’actualitat que tenguessin interès d’estudi, vaig resoldre que la corrupció urbanística els dos darrers anys ha tengut una importància social i política sense precedents i amb pocs punts de comparació amb altres llocs. Com a tema d’actualitat divulgatiu i acadèmic és interessant. A més, el moment històric també és actual. Això em va convèncer i ha tengut molta acollida i ressò en la comunitat de la Universitat Catalana d’Estiu.

De què parlau als estudiants?
De com les Illes tenen un element idiosincràtic lamentable, un trist protagonisme en aquest tema. La incidència de la corrupció urbanística és greu i amenaçadora per al territori. A més, la consciència ecologista que tenen les Balears no existeix a altres bandes, perquè les manifestacions a favor del territori són d’unes dimensions que no s’assoleixen a altres indrets. Reflexionam sobre el model legal de l’urbanisme, sobre els factors que influeixen en la corrupció... coses com que el Parlament faci lleis directament relacionades amb casos de corrupció. Això no passa enlloc més i fa de les Illes un vergonyós cas d’estudi quant al desgavell urbanístic. Tenim casos en què la infracció no és sobre les normes, sinó ja en el mateix fet de crear-les. Són casos sorprenents que hem viscut sobretot a Eivissa i a Mallorca.

I els moviments de protecció del territori?
Tant a Mallorca com a Eivissa aquests moviments han patit una cadena de frustracions. Primer adopten el model "Greenpeace" de treure una pancarta. Després es veu que això no és efectiu i es passa a la denúncia escrita, als ajuntaments, i a la denúncia política, mediàtica. Després es fan recursos... però es veu que quan hi ha una tendència contenciosa administraciva que declara il·legal una llicència de construcció, encara es troba la manera de legalitzar-la, o de canviar la llei i les normes urbanístiques per legalitzar el que el Tribunal ha dit que no es podia fer. Després ja es va directament a la Fiscalia Anticorrupció. Nosaltres hauríem pogut arribar-hi abans. Em consta que els fiscals que duen temes d’urbanisme es lamenten de no haver actuat de manera policial abans, perquè ara els corruptes ja no guarden els papers ni parlen per telèfon. Tot i això, encara és molt prest per dir com acabarà tot. Esperem que amb la reacció ciutadana i les intervencions fiscals i de la Policia s’arribi a un punt en què l’efecte sobre futures corrupcions sigui destacable.

Què és allò que més sorprèn els vostres alumnes?
Em transmeten una sensació d’indignació. Sobretot la gent que no és de les Illes obre els ulls i queda espantat. Es demanen quin sistema polític tenim perquè no siguin tots a la presó!