Posició comuna

El conseller d'Hisenda de Balears i el de Catalunya es reuniren ahir a Palma i coincidiren a valorar que la proposta de finançament de Solbes és “insuficient” i exigiren que aquest pic el canvi sigui real

TW
0

El Govern balear i la Generalitat de Catalunya mantindran una actitud comuna en les negociacions que ambdós territoris iniciaran amb el Govern central per la reforma del sistema de finançament.

Ahir es reuniren a Palma el conseller balear d’Economia, Hisenda i Innovació, Carles Manera, i el seu homòleg del Principat, Antoni Castells, per posar en comú les seves respectives valoracions de la proposta per canviar el sistema de finançament presentada pel ministre d’Economia, Pedro Solbes.

Segons Manera, la reunió —"llarga i intensa"— fou molt positiva i, com era d’esperar després de les declaracions dels dos consellers durant les darreres setmanes, tots dos con sideraren el projecte de Solbes poc satisfactori.

Pel polític mallorquí, aquesta proposta "no és satisfactòria i és molt poc concreta, a part que no especifica de què parla quan fa referència a l’ajustament a la població real dels territoris".

No al front comú

Aquest posicionament d’ambdós territoris, però, no es traduirà en la creació de cap front comú, ja que la negociació del model nou es durà a terme sempre de manera bilateral entre Madrid i cada una de les comunitat autònomes.

Manera expressà el seu rebuig de l’articulació d’aquest front comú de què s’ha parlat darrerament: "No ens el plantejam perquè no volem cap confrontament, sinó recuperar el terreny perdut".

En la mateixa línia de pensament se situà Castells, que destacà que la Generalitat no vol fer pinya contra ningú en la negociació, sinó "compartir solucions i aportacions contructives".

Quant a l’acostament a altres comunitats autònomes, el conseller Manera apostà per mantenir el contacte amb territoris que tenen unes característiques semblants a les de les Balears, per exemple per l’increment demogràfic, l’augment de la immigració, la problemàtica de les infraestructures i les dificultats financeres, en referència no tan sols a Catalunya, sinó també al País Valencià, Madrid i Múrcia. "Allò important és que les autonomies amb finançament deficient no feim broma d’aquest tema, ja que condicona molt les nostres polítiques i els serveis que oferim als ciutadans".

Ahir tampoc no es parlà de xifres concretes, i Manera assenyalà que a partir de setembre s’analitzarà la nova proposta que formuli el Govern central.