Les Illes Balears són la tercera comunitat amb menys presència de funcionaris, malgrat ser un dels territoris on més ha crescut l’ocupació pública en els darrers quatre anys. Així es desprèn d’un estudi elaborat per la patronal Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (Pimec). Amb 47,1 treballadors de les administracions públiques per cada 1.000 habitants, Balears se situa així només per damunt del País Valencià, amb 44,6, i Catalunya, amb 37,7, segons les dades recollides per la Pimec corresponents al període 2004-2008.
No obstant això, en els darrers quatre anys les Illes Balears han estat un dels territoris que han experimentat un major creixement interanual del personal al servei de les distintes administracions, pròxim al 4,5 per cent. Aquest increment del nombre de funcionaris ha servit per reduir només mínimament les diferències amb altres comunitats que gairebé dupliquen la xifra de funcionaris. És el cas d’Extremadura, on hi ha fins a 82,1 funcionaris per cada 1.000 persones. En un segon terme es troben comunitats amb més de 60 empleats públics, com són Madrid —65,8—, Castella-Lleó —65,8—, Aragó —65,5—, Castella-la Manxa —62,9—i Andalusia —58,4. Aquestes mateixes comunitats són també aquelles en les quals el percentatge de funcionaris respecte al total de persones ocupades es troba al capdavant del rànquing estatal. Extremadura, amb un 22,7% de funcionaris respecte del total d’ocupats, torna a encapçalar la llista, seguida de Castella-Lleó —16,1%—, Castella-la Manxa —15,4%—, Andalusia —15,3%—, Aragó —14,5%— i Madrid —13,6%.
Major dinamisme econòmic
Per contra, es constata que una vegada més les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya són els territoris en què els treballadors públics tenen una menor importància en relació al nombre total d’ocupats. A les Illes Balears el 9,9 per cent dels ocupats són treballadors de les distintes administracions públiques, una xifra lleugerament inferior al 10,1 per cent del País Valencià, però superior al 8 per cent de Catalunya, que encapçala novament aquest índex.
Allò que en principi podria semblar una discrimació més dels territoris dels Països Catalans és, per la patronal catalana, un senyal de la major fortalesa econòmica d’aquests en relació a la resta de zones de l’Estat. Segons l’estudi, la menor importància de l’ocupació pública a Catalunya, País Valencià i les Illes Balears es derivaria del fet que és en aquestes zones on també s’ha presentat un major dinamisme econòmic els darrers anys. L’excepció és Madrid, que concentra un nombre elevat de funcionariat estatal per la seva condició de capital de l’Estat.
La Pimec destaca el creixement del personal en el servei de les administracions autonòmiques com un fenomen que és generalitzat arreu de tot l’Estat, que entre 2000 i 2008 s’hauria incrementat un 12 per cent. A la vegada, però, també critica que el nombre de treballadors al servei de l’Administració estatal hagi crescut un 4 per cent en aquest mateix període.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Tenint en compte lo que fan (o deixen de fer) els funcionaris, com així se'ls classifique dins l'apartat de "població activa"?
En què (que sigui útil, bo, pràctic, beneficiós, ...) no és a la coa Balears?
El problema no és que hi hagi pocs o molts funcionaris, sinó que des d'aquí pagam els funcionaris extremenys.
Lula, per molts més funcionaris que hi havés, els serveis no funcionarien millor, possiblement tot el contrari. Quan un procés simple l'has de fer amb vàries persones, el temps d'overhead (de càrrega de més per la gestió de les distintes persones i del mateix procés) s'incrementa exponencialment. Quants menys n'hi hagi, i estigui el sistema ben gestionat amb sistemes tecnològics eficients tots hi guanyarem. Em faria vergonya ser Extremeny i veure que 2 de cada 10 són funcionaris quan a Balears són la meitat... i això que tenen menys producció!!!
S'ha dit que el funcionari crea la seva funció. I que el polític de les solucions enfa problemes, per justificar el seu paper.
Si la meitat dels funcionaris fesin la meitat del treball que lis correspon, ja tendries el teu carnet fa dues setmanes i mitja
Clar que sí Lula, però noltros som rics i aquí no passa res. Jo per exemple puc esperar anys a que em facin el carnet, tanmateix vaig tant sobrat que no em costa res desplaçar-me amb helicòpter privat.
Fa tres setmanes que esper que em facin un resguard (sí sí, un resguard!) per poder menar cotxo!!! M'hi vaig matar per tenir el carnet a l'estiu i després resulta que no hi ha ningú capaç de fer un paperet. Telefon a les oficines de trànsit de palma i ni tan sols hi ha qualcú capaç d'agafar el telèfon. N'hi ha que diuen que treure el carnet a l'estiu és una mala cosa, supòs que deu ser perquè hi deuen tenir piscina als edificis de trànsit.
Bon despiece del mercat productiu espanyol! Però tornant a la notícia... No creis que el fet de tenir manco funcionaris repercuteix negativament en el servei públic que rebem els ciutadans?
L'estat te 38 milions d'habitants. - A l'atur hi ha 3, queden 35 per fer feina - Jubilats i mestresses de casa 12, queden 23. - Menors de 14 anys n'ha ha 8 milions. Queden 15 - Malats i invàlids 587 mil. Queden 14.413.000 - Exercit, policia i guàrdia civil son 3.700.000 Ja només queden 10.713.000 - Bisbes, cures, frares i monges arriben a ser 1.700.000 Queden per produir 9.013.000 - Els funcionaris ronden el 6.300.000, per lo que resten 2.713.000 - Macarres, putes, artistes i "jefasos" 1.700.000. Només ji queden 1.013.000 - Si llevam 913.000 de Toreros, intermediaris, i gent de la faràndula mos queden 100.000 per produir. - Estaria be si haguéssim de llevar 99.998 presos, per lo que només queden 12. - D'aquest 12, 10 son participant del "Gran Hermano". En definitiva que fasin feina només som tu (que llegeixes aquest comentari) i jo que l'he escrit!