TW
0

Jaume Estelrich Massutí, carter de Cala d’Or (Santanyí), denuncià ahir davant de la Guàrdia Civil haver estat víctima d’una agressió física per part del propietari d’Es Caliu, un bar d’aquest mateix nucli costaner, pel "simple fet d’haver parlat en català".

Segons la suposada víctima, felanitxer d’origen i de malnom en Nou-sous, els fets ocorregueren a les dotze i mitja del migdia d’ahir quan repartia la correspondència a l’establiment esmentat.

"Jo —explica Estelrich— feia la meva feina com cada dia. En això, que vaig entrar dins aquest cafè prop de l’avinguda de Bèlgica i, tot d’una, em vaig témer que la cosa s’embrutava. El qui estava darrere el tasser em va començar a dir: ‘¡Qué bien que vivís los funcionarios. Vaya vida...!’. En vista d’això, jo me’n vaig anar per allà mateix per on havia entrat".

"Anava a pujar damunt la moto —diu el carter—, quan l’encarregat em va cridar: ‘¿Cómo te llamas?’. Vaig suposar que era per presentar una queixa contra mi a Correus i li vaig dir Jaume Estelrich. ‘¿Qué dices? ¡He dicho que me hables en castellano!’, digué. ‘Jaume Estelrich, som jo’, vaig tornar a respondre".

Tot seguit, sempre segons la versió del suposat agredit, l’encarregat d’Es Caliu s’encengué i començà a insultar-lo. "Em va fotre una punyada i jo em vaig defensar. Tot d’una, però, varen sortir dos cambrers més i també s’hi afegiren. M’estamenejaren i em tiraren en terra. Quan em tenien allà, ajaçat, n’hi hagué un que just feia tirar-me coces", explica Estelrich.

Segons el carter, la mala sort va voler que, quan el tomaren, caigués damunt un fasser i se’n ficàs un parell de pues a les mans, cosa que li produí ferides.

"Tanta sort que jo duia el casc de la moto i el feia remenar per defensar-me. Si no, encara m’haurien ablanit més. Allò impedia que s’acostassin més a prop. Em vaig regirar molt, però. Duia sang pertot, per culpa de les pues", comenta la suposada víctima. Acabat l’aldarull, Estelrich anà al PAC perquè el curassin dels cops i de les contusions.

El motiu de la suposada pallissa és, segons el carter, que quan el cambrer va sentir el seu nom, es va pensar que era un insult i que, per això, el va tupar.

"A dins el cafè, tota la conversa que vàrem tenir va ser en castellà. Jo just vaig xerrar en mallorquí quan em demanà el nom. Però, i què havia de fer? És el meu nom! I, a més, jo l’hi tenc, en mallorquí, al carnet d’identitat. Jo som Jaume Estelrich. No som Jaime. De totes maneres, ja havia sentit a dir que aquesta gent d’aquest cafè era molt piconària", assegura el denunciant.