TW
0

El PSM va proposar avui augmentar en 450 euros per càpita el finançament que l'Estat aporta a Balears, amb l'objectiu que les illes puguin col·locar-se entre les Comunitats autònomes que més recursos reben de Madrid, en lloc dels 220 euros que des del Govern reclamen perquè l'arxipèlag se situï a la mitjana nacional quant a inversions per habitant.

En roda de premsa per valorar la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera celebrat ahir, el secretari general de la formació nacionalista, Biel Barceló, va asseverar que ni tan sols augmentant la renda per càpita en 450 euros -que suposarien més de 450 milions d'euros per a les Balears- s'aconseguiria col·locar a les illes a la mitjana estatal de recursos que reben les regions entre finançament autonòmic, fons europeus, inversions estatals i fons de compensació interterritorial.

En aquest sentit, va especificar que la mitjana nacional que suposa la suma d'aquests recursos és de 2.836 euros per habitant, mentre que Balears rep en l'actualitat 2.229 -1.918 de finançament, 53,8 de fons europeus i 257 d'inversions estatals-. “No podem conformar-nos amb situar-nos a la mitjana de finançament regional sinó que hem de ser els primers”, va emfatitzar Barceló.

Després de recordar que el catedràtic en Economia Guillem López Casasnovas va xifrar entre 500 i 800 euros la quantitat que hauria d'incrementar-se per habitant a l'any perquè el finançament de les Illes fos “més just”, el dirigent del PSM va manifestar així mateix que un acord entre les forces polítiques de les illes entorn del sistema de finançament hauria donat “més força” a les negociacions, ja que a l'arxipèlag “es donen les condicions necessàries perquè tots puguem pactar”.

Per la seva part, el senador autonòmic per Balears, Pere Sampol, va manifestar el seu “disgust” davant la “falta de concreció” per part del Ministeri d'Economia i Hisenda així com la seva “actitud conservadora que no porta a cap banda”. Segons la seva opinió, quan es reconegui la situació de “injustícia” s'entendrà implícitament que “algú ha gaudit de privilegis”, per la qual cosa va advocar per “compensar les injustícies sent conscients que és impossible compensar a tothom”.

DUPLICITAT D'ADMINISTRACIONS

Una altra de les mesures que va proposar Sampol va ser evitar la duplicitat d'administracions, restant importància als Ministeris la matèria dels quals està transferida a les Comunitat Autònomes. "Qué fa un Ministeri de Sanitat o Educació quan les regions ja tenen traspassats aquests àmbits?”, es va preguntar el senador, qui va apuntar que si el PSOE és una formació federalista, l'Administració de l'Estat “també ho ha de ser”, mentre va manifestar que si es retallassin les despeses relatives a aquestes carteres podrien incrementar-se més recursos a la gestió de les Comunitats.

Segons va explicar, a l'agost hauria de sortir en la llum una solució definitiva, en lloc de l'octubre com ha proposat el Ministeri, mentre que Barceló va lamentar que en els últims 25 anys Balears hagi estat “l'última sempre”, tant en equipaments com en inversions i serveis. Un sistema pel qual les illes reben “poc en comptar amb competències en carreteres i tren, excepte via convenis,” va agregar.