TW
0

Una cara de la moneda. Això és el que mostrà ahir el vicepresident econòmic del Govern, Pedro Solbes, qui proposà la cessió del 50% de l’IRPF, l’IVA i els imposts especials a les comunitats autònomes, que fins ara rebien el 33%, el 35% i el 40% respectivament d’aquests tributs. La proposta suposaria que l’Arxipèlag augmentaria en uns 750 milions la seva participació en els ingressos de l’Estat —segons les dades de 2006, el darrer any liquidat— però, si no es modificàs el càlcul de necessitats de despesa de Balears, aquests doblers no arribarien mai.

Això és perquè el sistema de finançament no només és el càlcul de recursos, que és el que ahir concretà Solbes, sinó també el de les necessitats. És a dir, el que calcula el Govern central que necessita Balears per costejar les seves competències. I fins ara, segons els paràmetres vigents, Balears recapta més del que ha de menester. Per això, juntament amb Madrid, són les úniques comunitats que aporten al fons de suficiència. Si no es canvien aquests paràmetres, la major participació en els ingressos no serviria per a res perquè just engrossiria el fons de suficiència.

Notícies relacionades

Solbes no fou tan concret ahir a l’hora de definir com es revisaran els paràmetres per calcular les necessitats de cada comunitat. I en la presentació de les bases per a la reforma del sistema de finançament autonòmic, es limità a garantir que ningú no perdrà, que hi haurà finançament suficient per a totes les competències transferides i que es garantirà la mateixa cobertura de les necessitats bàsiques dels ciutadans de manera independent d’on visquin. També avançà que el nou sistema millorarà la capacitat fiscal dels territoris i que les autonomies rebran recursos pels criteris de població i sòl.

En aquest sentit, aclarí que el repartiment dels recursos es farà en funció de la població actual de les comunitats, així com de l’evolució experimentada els darrers anys. Tot i això, reconegué que no està decidit "com es durà la població de 1999 —any base de l’actual sistema— a la d’ara" per finançar els serveis. Precisament aquest fet és un dels que més ha perjudicat fins ara Balears, la comunitat que ha experimentat el major increment de població des de 1999 sense que s’hagi tengut en compte a l’hora de repartir els recursos.

Tot i que primarà la població i el sòl com a variables, l’allunyament, la immigració o la dispersió demogràfica, podrien ser tengudes en compte si hi ha acord en les negociacions. De totes aquestes variables que s’hauran de negociar dependrà que Balears acabi gestionant realment els nous ingressos tributaris cedits.