Tilbert Stegmann (1941) va néixer a Barcelona i se’n va anar amb 10 anys cap a Alemanya sense saber ni una paraula de català. Però en tenir 30 anys va interessar-se per aprendre la llengua de la ciutat on havia nascut. Des d’aleshores és un dels pilars per a la difusió de la cultura i la llengua catalanes a Alemanya, bàsicament a través de la Universitat de Frankfurt, de la qual és professor.
Vós sou creador del mètode EuroCom, que permet aprendre de manera simultània més d’una llengua de la mateixa branca, en què consisteix?
L’EuroCom aprofita les similituds entre llengües de la mateixa família. Són llibres amb texts escrits, per exemple en català, on hem de fer-ne la traducció a la nostra llengua aprofitant els coneixements que tenim d’altres idiomes romànics com el castellà, el francès, l’italià...
No és habitual que un alemany parli català, i menys amb aquesta fluïdesa. Però és que de vegades hi ha casos de residents tot l’any a Balears que ni tan sols parlen castellà...
Per sort, hi ha alguns alemanys que estan del tot integrats a Balears, que xerren un català perfecte i que estimen la erra. Ho han agafat de bona manera, però és veritat que això sí que manca a la majoria. Però des de sempre hi ha hagut aquesta concepció que la llengua és un problema. L’exemple més clar és que a la Bíblia la diversitat lingüística de la torre de Babel era interpretada com un càstig i no un regal. Però hem de fer veure a la gent que la riquesa de les llengües no és sols una riquesa com mantenir el óssos panda, sinó que també ho és des del punt de vista creatiu.
Com es viu a les universitats alemanyes el català?
Enguany hi ha hagut 43 universitats del país on una o més de les tesis doctorals s’han fet sobre temes relatius a la llengua o la cultura catalanes. Dóna molt a pensar que a Alemanya es facin més estudis sobre català que no al territori espanyol de parla no catalana.
Com veis la situació del català a l’actualitat i al futur?
Ha millorat molt la situació del català respecte a l’ofegament que hi havia a l’època del franquisme. Ara cal fermesa per continuar el camí i, encara que el senyor Hunold (Joachim Hunold, director general d’Air Berlin)digui pestes i porqueria, el Govern balear ha d’exigir que una persona que guanya diners amb una empresa que realitza la major part de les operacions d’un país a un territori de parla catalana, tengui un mínim de respecte davant de la llengua autòctona d’aquí. Perquè el castellà no ho és, el castellà és una llengua introduïda al territori balear.
De quina manera vos assabentàreu de tot l’enrenou sobre la polèmica d’Air Berlin?
Vaig rebre un email d’amics meus de Mallorca explicant la situació. Després, a través de la pàgina de vilaweb, les declaracions de Hunold s’escamparen com la pólvora per tot arreu. Però sembla ser que aquell home és massa conservador perquè totes les crítiques que li van fer el puguin haver fet reflexionar o replantejar-se certes coses en què va molt errat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Collons i clar que es parlava una altre cosa l'àrab, tambè introdüit... i abans, llati, tambe introduit i abans una altre cosa però tambè introduida... l'unic original i no introduit és el beeeeeeeeeee beeeeeeeeeeee del Myotragus
Dir "territori espanyol de parla no catalana" en lloc d'Espanya trob que és una pardalada. Quant a "la resta d'Espanya" ... aquí si que ja em compix.
Vicens: Efectivament: la llengua fou introduïda.... (hmmmm quin gustet!!!) També foren introduïts altres especies estranyes per exemple en Delgado i capdefaves com tu. Per cert abans del català se xerraba (?) s'espanyol. Cap dubte ni un!
el català també es un llengua introduïda perque estic segur que abans de sa conquesta aquí es xerraba una altra cosa.
La veritat: és bastant trist que es pugui estudiar català a universitats de països de gairebé tot el món, i en canvi, no és pugui estudiar a la majoria de comunitats de l´estat Espanyol. Com diu en Xavi, és fa difícil creure que l´anomenada "Espanya" sigui un país plural.
I després m'he de creure que "Espanya" és un "país plural"? Pensem en noltros i deslliguem-nos d'aquells que ens rebutjen (excepte en la part econòmica, que amb aquest tema segur que ens estimen molt...).