Entre poc i massa... Això degueren pensar ahir els socialistes balears davant les crítiques en sentit contrari que reberen per la seva política língüística. Per a uns, el PSOE està incomplint la Llei de normalització lingüística en la gestió de les seves àrees de govern a les institucions de les Illes; mentre que per a uns altres, estan propiciant "una persecució increïble del castellà".
L’executiva del PSM ho té clar i dilluns passat acordà demanar a les institucions públiques el compliment de la llei normalitzadora del català. Acusà concretament els socialistes de ser els responsables d’un "retrocés en la normalització lingüística", principalment al Govern i a l’Ajuntament de Palma, "salvant" el Consell de Mallorca de les crítiques.
El secretari general dels nacionalistes, Biel Barceló, mostrà el seu "desacord" amb una sèrie d’actuacions que s’han duit a terme des de les institucions que presideixen Francesc Antich i Aina Calvo. "És incomprensible que a l’Ajuntament de Palma, amb àrees quasi sempre responsabilitat del PSOE, hi hagi un retrocés en la normalització lingüística", afirmà, "i el darrer exemple és el conveni signat entre l’EMT i una emissora privada que emet en castellà. A més, molta informació institucional d’aquestes regidories és només en castellà", afegí.
Pel que fa a l’Executiu autonòmic, el PSM torna a posar en el punt de mira la seva portaveu, la socialista Margarita Nájera. Per a Barceló, "hi ha d’haver un canvi d’actitud profund, la senyora Nájera encara s’expressa gairebé sempre en castellà", i també lamenta que el discurs del president Antich a l’Expo de Saragossa fos íntegrament en castellà quan estava adreçat majoritàriament a la delegació balear. El líder del PSM considera "més necessari que mai" l’ús del català per les administracions públiques davant "els atacs continus i injustificats" que rep de "la dreta nacionalista espanyola".
Pel PP, una"barbaritat"
Barceló potser es referia a declaracions com les que ahir va fer a Sevilla el vicesecretari de Política Territorial del PP, Javier Arenas, que titllà els socialistes balears de tot el contrari. Arenas criticà que la política lingüística que el PSOE desenvolupa tant a Catalunya com a Balears, al seu parer, va en "perjudici" de la igualtat d’oportunitats entre espanyols i suposa una "persecució increïble del castellà".
El dirigent estatal del PP, que assegurà que ell sempre ha "respectat molt" les llengües autonòmiques cooficials, manifestà així que considera "una barbaritat que s’intenti perseguir el castellà", com presuposa que succeeix a les Illes i al Principat, perquè aquesta llengua és la que, per ell, garanteix la cohesió i la igualtat entre tots els espanyols.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La intenció del PP que, amb excusa de pretendre respectar la llibertat dels pares a triar la llengua en que volen esser ensenyats, cerca segregar els programes d'ensenyament i establir guetos de ben diferenciats per motius de llengua. Aquest és la política que no és diferencia gens en els métodes genocides que s'han empreat sempre per exterminar les cultures vives que fan nosa al conceptes d'unitat cultural totalitarista. El PSOIB hauria de reflexionar i a l'hora saber decidir-se per practicar una política ferma en la defensa i afirmació d'allò que aquells posen en perill. Avui dia tots els els catalano-parlants som totalment bilingües desprès d'anys d'imposició del castellà. I l'exemple de política d'immersió lingüística que es va imposar a Catalunya demostra que és la única política que garanteix que tots els joves surtin de l'ensenyament amb coneixement de les dues llengües. Tot i així la pressió del castellà es tan forta que l'us del castellà és el que domina en molts de sectors socials. Pretendre refermar el bilingüisme a base de debilitar la presència del català a les institucions és una iniciativa equivocada, de política oportunista fruit de de una concepció partitocràtica que nomès palesa por a la pèrdua de vots. Seguir per aquest camí és seguir fent el joc als qui volen el retrocés del català fins a fe'l desaparèixer de les Illes Balears. A la Sra. Estaràs caldria respondre-li que en els seus complexes nominatius es va oblidar d'inscriure el cabrerer i el conillerer a la llista de les modalitats que li cal potenciar.
Entre poc i massa...? L'article hauria de començar: Entre el no-res i el que pertoca... O no?
El proppassat mes de juny vaig fer una estada de 15 dies a Mallorca (per desgràcia meva visc a Madrid). Me fou quasi impossible parlar en mallorquí. Record que a un bar no me volgueren entendre quan vaig demanar un descafeïnat! Crec que són balders més comentaris.