Balears ha deixat de rebre més de 1.200 milions d’euros amb l’actual sistema de finançament autonòmic. Aquesta és la diferència entre el que han rebut les Illes i el finançament mitjà de la resta de comunitats des que l’any 2002 començàs a funcionar l’actual sistema, que ara es modificarà.
Des de l’any 2002 i fins al 2006 —el darrer any liquidat—, el finançament de Balears s’ha anat acostant a la mitjana progressivament però, tot i això, les Illes han continuat sent la comunitat més perjudicada en aquests cinc anys. La causa ha estat, principalment, el fort increment poblacional patit per l’Arxipèlag, que no s’ha tingut en compte a l’hora de repartir els recursos.
Així, durant el primer any de funcionament del sistema, Balears va rebre 1.436 euros per habitant, quan la mitjana de les comunitats de règim comú (totes menys Euskadi i Navarra) fou de 1.679 euros per càpita. La diferència, per tant, l’any 2002 ja fou de 243 euros. L’any 2003, Balears rebé 310 euros per càpita menys; l’any 2004, 220 euros per habitant menys; l’any 2005, 161 euros menys; i el 2006, el darrer liquidat, les Illes obtingueren un finançament de 2.437 euros per habitant, quan la mitjana fou de 2.630 euros, 193 euros menys.
En total, durant aquests cinc anys, les Balears han deixat d’ingressar 1.127 euros per habitant, la qual cosa vol dir que en global han deixat d’arribar més de 1.200 milions d’euros. Si res no canvia, la quantitat s’incrementarà quan es liquidin els exercicis de 2007 i 2008. Sempre que es mantingui la tendència actual, Balears deixarà de rebre 1.500 milions d’euros amb el sistema de finançament actual, que l’any vinent ja no serà operatiu.
Un sistema perjudicial
Allò cert és que aquest sistema s’ha demostrat més perjudicial per a Balears fins i tot més que el que hi havia abans. Mentrestant des de l’any 2002 l’Arxipèlag rep un 15% menys de finançament que la mitjana estatal. L’any 1999, per exemple, les Illes només en rebien un 6% menys.
La principal causa que explica aquest greuge cap a les Illes és l’espectacular augment de població que ha experimentat l’Arxipèlag i que no s’ha tingut en compte a l’hora de repartir els recursos. L’actual sistema de finançament pren com a referència la població de 1999, que a Balears era de 821.820 habitants, quan ara arriba als 1.071.221 habitants.
Precisament, la principal reivindicació del Govern balear amb vista a la negociació del nou sistema de finançament és que es tingui en compte la població efectiva a l’hora de distribuir els recursos a partir del 2009. El Govern, però, no vol només que es valorin el poc més d’un milió d’habitants censats sinó també l’anomenada població flotant, els immigrants i els turistes, que també aprofiten els serveis públics. Madrid s’ha compromès que el nou sistema de finançament tindrà en compte a partir de l’any que ve la "població real" de Balears.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Tant de dreta com d'esquerra no miren mes que per Madrid. Els nacionalistes (UM exclosa) son l'unica alternativa en aquest expoli cultural y economic que patim les Illes. Per ventura si els forasters no fosin majoria al hora d'anar a votar votariem per acamviar les coses. Ara ja no hi ha res a fer,
Oh Madrid, gràcies, a tu te devem la nostra existència...que trist que les coses siguin així...
L'article diu 1.200 milions en cinc anys, se veu que ho fa un emplead del PSOE o del PP, són uns 2500 milions de euros per any. Basta calcular las despesas de Balears o sigui presupost generals del govern, seguritat social, pensions, inversions (obras públicas), despesas per manteniment del estat central, etc. An el final surt que encara se podria gastar més uns 2500 milions de euros per any.