“Als 70 era comú parlar de marietes, falleres i vicentetes”

Amb el nom Lo cancaneig: argot gai, lèsbic i trans en català, el filòleg i militant del Col·lectiu Gai de Barcelona Ferran Pereda (Barcelona, 1962) acaba de publicar un article dins Diàlegs gais, lesbians, queer d’Edicions de la Universitat de Lleida. Pereda recull aquella manera de parlar pròpia d’un grup de gent que visqué el seu moment de màxim esplendor precisament els anys en què es crearen col·lectius com el FAGI.

"La situació d’aïllament i de diglòssia en què ha viscut i viu el català ha fet que la creació de noves formes d’argot gai o lèsbic en català se n’hagi ressentit", explica Pereda.

"Si bé s’ha de matisar que això no sempre ha estat així. Si un ha llegit L’anarquista nu (Premi Prudenci Bertrana, 1978), de Lluís Fernàndez, comprovarà com era de ric l’argot gai català al País Valencià, però també a tot arreu, durant la dècada dels setanta", diu l’investigador.

"En aquesta novel·la hi apareix un vocabulari molt genuí de les comarques valencianes on es parla de marietes,de falleres, de vicentetes... La castellanització dels anys vuitanta i la creixent influència de l’anglès acabaren amb tot això", comenta Pereda.

"Si bé, ara assitim a un procés de regeneració d’aquestes formes —explica l’autor de Lo cancaneig. Potser això no sigui tan visible a la ciutat de Barcelona, però sí que ho és a les comarques, han sorgit grups que reclamen una identitat pròpia, gai i diferenciada de la del Gaixample de Barcelona. Aquest és el cas dels Antiherois de la Catalunya Interior, que tenen unes lletres molt bones".

"Alguns mots que es troben en auge per exemple són gaienxeneta, per referir-se a un marieta molt jove; mariETA per designar aquell gai que és partidari de la lluita armada; aquella qui s’ho fa sola com la Ferrussola, que és aquell homosexual de dretes, regionalista i que viu la seva sexualitat amb la màxima discreció. Una paraula que a mi em fa una gràcia particular és la garrapinyada, que és diu d’aquell membre viril que un cop que ha practicat la penetració anal surt del forat tot ple de merda igual de si fos una ametlla d’aquestes dolces tota plena de sucre cremat", diu rient Pereda.