Esvaïda l'avior del porc formenterer

Tenia unes cerres molt llargues, que li anaven del front fins damunt de les anques, i amb unes orelles petites i arreveixinades per amunt. Així, més semblant a un porc senglar que no a un de domèstic, eren els porcs dits de Formentera. Part de la genètica (o avior, com l’anomena la pagesia) d’aquesta casta d’animals, avui extingits, es conserva en quatre exemplars entravessats, dos mascles i dues femelles, que té un pagès d’Eivissa.

Ara, la Conselleria d’Agricultura i Pesca s’ha proposat recuperar-ne la raça, a partir dels animals creuats, perquè aquest patrimoni genètic no es perdi. "La introducció de les varietats porcines industrials provocà la desaparició de les races genuïnes de moltes de bandes del món. El que succeeix a Formentera no és cap cas aïllat. Ara, però, encara som a temps que això no succeeixi amb el porc formenterer", assegurà fa uns dies Àgueda Pons, veterinària de l’Ibabsa (Institut de Biologia Animal de les Balears) i responsable de Recursos Genètics de la Conselleria.

"Els animals de què tenim constància són tan escassos, que la Conselleria encara no ha pogut descriure quina és la seva morfologia", explica Pons. "Aquest imprecisió fa que no puguem catalogar el porc formenterer com a raça al registre estatal, ni com a agrupació racial al catàleg de les Illes Balears", especifica l’entesa.

La pagesia pitiüsa, però, de temps immemorials ençà ha destriat el que és un porc negre mallorquí d’un de formenterer. Antigament es guardaven per al consum propi els anomenats de Formentera i, en canvi, destinaven a l’exportació cap a València els dits negres mallorquins quan el vaixell provinent de Palma feia aturada al port d’Eivissa.

"Tot i que es diuen de Formentera, sempre han estat presents a les dues illes. De fet, allà on ara es conserven els exemplars més propers als genuïns és a Eivissa", precisa Pons.

Sense galamons

De tothom és sabut que allò més característic dels porcs negres mallorquins són els galamons que tenen davall el coll. En el cas dels formenterencs, doncs, aquests penjarolls no hi són.

"A Formentera sí que hi ha una consciència de tenir un tipus propi de porc, i hi reconeixen unes característiques diferenciades, extensament conegudes (...). Aquests porcs es crien sempre dins les solls, que són petites. El nombre d’exemplars és molt reduït i es troba en mans de pocs propietaris. El seu futur és incert". Això és el que Llorenç Payeras i Jaume Falconer afirmaven l’any 2005 a La cultura del porc a les Illes Balears: Les matances, un llibre editat per la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia.

Tres anys després, el panorama és ben diferent. Si el projecte de la Conselleria d’Agricultura fracassa, per sempre més s’haurà esvaït l’avior del porc formenterer, diluïda entre creuaments d’altres castes de porcs arribats de fora.