El nou decret d’ordenació general d’ensenyament d’Educació Infantil, Primària i Secundària que s’aplicarà a partir del proper curs (2008-2009) deroga el trilingüisme que, durant l’anterior legislatura, impulsà Francesc Fiol (PP), que aleshores era conseller d’Educació, i que tant d’enrenou provocà entre els sindicats i els col·lectius que treballen a favor de la llengua catalana, ja que aquesta mesura feia minvar les hores de classe en la llengua pròpia de les Illes Balears.
Bàrbara Galmés (PSOE), actual consellera del ram, ha justificat la derogació del trilingüisme perquè la introducció de l’anglès com a llengua vehicular als centres educatius vulnera el Decret de mínims que estableix que, almanco, un cinquanta per cent de les matèries s’han de fer en llengua catalana.
La directora general d’Administració, Ordenació i Inspecció Educatives, Maria Gener, explicà ahir que "el nou decret preveu el català com a llengua vehicular dels estudis, fet que comporta que la llengua pròpia sigui l’idioma d’ús preferent en les diverses activitats com ho són les culturals, d’aprenentatge o de règim intern".
El nou decret, però, també estableix una avaluació de les matèries de llengua catalana i castellana, i també matemàtiques, dels estudiants de Secundària un cop hagin acabat aquest cicle.
Gener va destacar el canvi metodològic que implica el nou decret. "Som conscientes que les modificacions seran lentes. Per això, però, la Conselleria posarà les bases perquè es pugui produir de manera adequada", digué. Perquè això sigui possible, es duran a terme jornades de formació per als equips directius dels centres educatius i es constituiran grups de treball de professors, directors i caps d’estudis perquè es concretin les competències bàsiques.
Un dels aspectes més destacats del decret és l’atenció a la diversitat. En aquest sentit, l’article 13 posa les bases perquè tot l’alumnat tingui una atenció adequada a les seves necessitats i característiques. Així, el suport educatiu es farà extensiu als alumnes amb trastorn de dèficit d’atenció, afectats de dislèxia o altres trastorns del llenguatge.
Així mateix, el decret inclou la introducció de programes de qualificiació professional inicial com a part de l’Educació Secundària Obligatòria i, amb la novetat, que aquestes programes esdevindran títols de graduat per als professionals de l’ensenyament.
Pel que fa a les llengües estrangeres, la normativa estableix que el seu ensenyament s’introduirà de manera obligatòria a partir del primer cicle d’Educació Primària i tindrà continuïtat al llarg de tota l’educació bàsica. Així mateix, els alumnes tindran un primer contacte amb un idioma estranger, com a mínim, a partir del darrer curs del segon cicle d’Infantil.
Segons va informar la directora general, el decret que es va aprovar ahir és el primer de cinc més, l’aprovació dels quals està prevista d’aquí a un temps proper. Amb la derogació de l’anomenat "Decret Fiol", conclou un cicle en l’educació de les Illes Balears que, durant, uns pocs anys va enfrontar educadors i Govern.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
hehehehe... què bo xiulet! això ho he d'incorporar a les meves converses!
El mandarí, la llengua del futur. Les mandarines, la fruita de l'estiu. L'anglès, equivalent a l'esperanto, mal parlat, però que va bé per anar pel món. El català, la llengua en què molts pensem i parlem. El castellà, la llengua de l'Imperio.
Una Llengua no es per fer servei, es lo primer que sents dels teus pares quan ets infant, es se llengua que han xerrat els teus avantpasats, es se teva historia, es lo que tu ets. Si domes hagues de fer un servei practic, bastaria xerrasim amb 0 i 1.
Estoy de acuerdo en casi todo con Bernadet. Esa postura moderada, tranquila, pensante y abierta es la que tendria que privar. Lamentablemente no es asi y por eso algunos castellano parlantes nos ponemos mal, nos violentan algunas posturas radicales y asi la cosa va a peor y nos alejamos del punto medio, del punto de equilibrio y de la verdadera cuestion que es, al fin y al cabo, poder respetarnos todos y entendernos. Es verdad, hay un mundo muy grande mas alla de los PPCC y eso es lo que muchos no ven claro. Por mi parte mientras no haya imposicion ni agresion o exclusion, no veo conflicto. Hay mucho politiqueo tambien con este tema y eso tamnbien es una lastima porque se confunden las cosas. Yo vivo en la isla de Mallorca, tengo un hijo mallorquin y he estudiado catalan, no lo hablo porque me cuesta muchisimo pero a veces lo intento.... Un abrazo para todos.
Demagògia, demagògia i més demagògia. Aquí tothom peca pel mateix. Sempre els mateixos arguments, i sempre les mateixes falsetats. 1-. Si et mous essencialment dins l'àmbit català (PPCC) no necessites cap altra llengua que el català. Els meus pares, avis, amics que no surten de Mallorca, per exemple, poden funcionar perfectament en català. La immensa majoria de gent no va a buscar feina com a loca a la península, més aviat a la inversa. Per tant, com que no partim no hauria de ser necessària. 2-. L'ensenyament trilingüe és una autèntica xorrada. La gent té una llengua mare, que és la primera que aprèn. Després per factors socials aprèn altres. Jo mateix, he xerrat mallorquí tota sa vida i de petit. He après castellà a l'escola i ajudat per àmbit social (televisió i carrer) l'he après a un nivell més que excel·lent. A l'escola he après també anglès, però no al nivell del castellà i no té res a veure amb les hores emprades, sinó amb fets socials. Si hagués vist de petit la televisió o pel·lícules en anglès ara sabria tant d'anglès com castellà. I ningú pot dir que jo escrigui en castellà més malament que un castellano-parlant, de fet sol ser a la inversa. 3-. Això que s'ha d'aprendre castellà, perquè és la segona llengua del món i tot això... home, què voleu que us digui? Algú ha pensat en el Xinès? Com a mínim el parlen 1.300 milions de persones. Crec que el castellà no hi arriba. I després hi ha l'excusa que amb el català "només" pots enviar els teus fills a estudiar a Catalunya. Bé, i a Baleares? I a València? I essent pràctics, quants van en realitat a estudiar a Madrid? La immensa majoria va a estudiar a Barcelona, per proximitat. I quína carrera fan a Madrid que no hi hagi a Barcelona? Si n'hi ha les comptariem amb una mà, i serien tan singulars, que si es vol prestigi s'hauria d'anar a Anglaterra, França o Alemanya, amb la qual cosa tampoc no serveix el castellà. I per cert, hi ha un article de fa poc, on la primera Universitat de l'Estat espanyol (o la que més han valorat els experts mundials) és la de Barcelona. 4-. I sobre la suposada imposició del català... També té els seus ous això. A mi m'han dit a la cara "habla cristiano" i "no ladres" quan parlava el meu mallorquí a gent que m'entenia. Que jo sapi mai un mallorquí ha fet això a la inversa. Aquest seria un cas clar d'intent d'imposició. I a més, la voluntat també hi compta molt. Aprendre el català "sin prisas". Primer de tot, un 10 per tothom que vulgui aprendre la llengua de la terra que l'acull, jo el tractaré com un mallorquí més, o millor, però alerta a no agafar-s'ho amb massa tranuilitat, perquè n'hi ha que fa anys que són a Mallorca i no han dit mai ni una paraula en català amb l'excusa de la "tranquilitat". Això és falta d'interès i de respecte. L'excusa és que com no el pronuncien bé els fa cosa... Idò, clarament, si els mallorquins haguéssim fet el mateix, ningú no parlaria castellà. S'aprèn practicant, senyors. I com que tothom sap castellà, els que només saben castellà ni es molesten aprendre català, cosa que me pareix fatal. On és el bilingüisme en aquestes persones? No haviem de ser tots iguals? 5-. Després hi ha la qüestió del "dret". És que tenen dret a que els seus fills... bla, bla. Sí, clar, clar. Però nosaltres també en tenim de drets! Dimoni! Qui ens els respecta? Si anéssim a castella també podríem reclamar el dret que els nostres fills aprenguéssin en català? Primer de tot s'enriurien tres dies seguits i després dos copets a l'esquena i cap a casa. Hi ha pocs llocs en el món on es pugi aprendre català, si a més ens els prenen ja no en podrem aprendre, mentre que per aprendre castellà hi ha la resta de l'Estat espanyol, com a mínim. De totes maneres, recordo que jo sé perfectament castellà, com tots els mallorquins, amb un sistema educatiu basat en el català. I no tenc cap problema d'expressió ni de vocabulari ni d'estil a l'hora d'escriure alguna cosa seriosa. Ja està bé de sempre anar contra el català, i a sobre amb arguments que es va contra el castellà. Heu vist mai per enlloc dir que a castella s'hauria d'ensenyar en català i no en castellà? Heu vist mai per enlloc que els catalans ens fiquem en temes de política lingüística a castella? Doncs com a mínim procureu fer el matí aquí els que veniu de fora. Estimam la nostra cultura, perquè és la nostra i ens serveix per identificar-nos, per circular dins el nostre món. Dit tot això, informo també que sé cinc llengues, que les puc xerrar i tenc nocions de dues més. No és, doncs, per a res, que em vulgui tancar en el "meu" món català. Defenso el que és meu com tothom hauria de fer. Simplement he posat de manifest que si una persona no aprèn una llengua és que no hi posa suficient esment, o bé que no hi té directament cap tipus d'interès, o bé que el seu cervellet no arriba a més. Ara és hora de fer-se ressò d'allò que tothom ens diu: "el bilingüisme (o saber més llengues) és molt bo, i no ho aprofitau". Doncs, endavant, veniu aquí, educau-vos com nosaltres, ni més ni menys, i també podreu gaudir de la nostra llengua, ja no sereu mai més monolingües. Si és bo, perquè no fer-ho? En qüestió de llengua, aquí ningú ens ha de venir a donar lliçons, perquè és un tema que tenim molt present cada i dia.
Vos heu demanat qualque vegada si els professors que donen classes de matemàtiques, física, biologia, història, etc en anglès tenen prou nivell per donar-les? Aquí està la qüestió, no vos deixeu influenciar per alguns mitjans de comunicació clarament partidistes. L'anglès, el castellà i el català s'han d'ensenyar, s'han d'ensenyar en condicions, s'han d'ensenyar bé. El Decret Fiol era una eina política per tenir contents als sin complejos, heu mirat quines escoles eren trilingües? si vos ficau moltes de concertades. Què va donar a canvi la Conselleria d'Educació a aquestes escoles? Quina titulació en la llengua anglesa tenen els docents que ho feien? Contesteu aquestes preguntes i sabreu si es tenia que derogar o no.
EL DECRET FIOL INTENTAVA DONAR DUROS A CUATRE PESETAS. MOLT BE LA DERROGACIO
EL DECRET FIOL INTENTAVA DONAR DUROS A CUATRE PESETAS. MOLT BE LA DERROGACIO
Au!... a parlar en català (o mallorquí, eivissenc o menorquí...) als EE UU. O a Mèxic, o a Brusel.les... o a qualsevol país del 'primer' món. Vinga, ara que l'espanyol o castellà és o será en breu la segona llengua a molts païssos, nosaltres a parlar i jugar com al pati de casa!!
Encara ens hem d'alegrar d'ofegar, que és el que suposa l'immersió llingüístca, als nostres nins amb una llengua terciària i que de ben poc els hi farà servei en el futur!... Anem bé amb tonteries com aquestes, condemnant-los per l'endemà!!...