TW
0

Biel Barceló (Palma, 1967) és el secretari general del PSM i líder del Bloc. Donà suport al Govern del Pacte però no en forma part i això li permet certa llibertat a l’hora de marcar distàncies amb polítiques que són incòmodes per als seus. Creu que el Govern ha d’actuar, deixar petjada, per evitar que torni a passar el mateix que amb el Pacte de Progrés.

Com valorau l’any de Pacte?

Faig una valoració positiva. Queda molt per fer, però s’han establert les bases d’un canvi en la manera de fer les coses i això és important. Al costat negatiu posaria Son Espases; al positiu, la Llei de mesures urgents per a un desenvolupament sostenible.

Deis que no tornaríeu a signar el mateix pacte, què en canviaríeu?

Qüestions programàtiques que haurien de quedar més clares.

Per exemple?

Son Espases, la revisió del Pla Territorial... Totes les qüestions que podien donar lloc a interpretacions interessades contràries a la protecció del territori o del patrimoni. Després hi ha una altra qüestió: la redistribució d’espais entre partits, que també hauria d’haver quedat més definida.

Per què?

Perquè hi ha un excés de protagonisme del PSOE dins els pactes.

Però és també culpa vostra.

Sí. És així.

Heu dit que aquest excés es dóna al Consell i a Cort. Són els llocs on el Bloc té gent amb menys perfil polític?

No. Tenen un perfil important. Passa per no aclarir qüestions de límits, algunes no tenen res a veure amb el Pacte i altres són de l’excés de poder que adquirí el PSOE dins el Pacte.

I per què es va permetre?

El PSOE es quedà totes les presidències, producte d’aquell moment i d’aquelles negociacions. És un fet i no ho canviarem. Tampoc no ho pretenem canviar. Del que hem de parlar és de les regles del joc del dia a dia i de la necessitat que tots puguem treure profit positiu del Pacte. Amb l’anterior Pacte uns intentaven anul·lar els altres. Si tots ens respectam no hi ha d’haver aquest problema.

Algunes veus diuen que, a banda de cedir en Son Espases, no s’acaba de veure què ha fet el Bloc dins el Govern.

No hem cedit amb Son Espases perquè no hem votat res a favor. Va ser una decisió de Sanitat i d’Antich. Per altra banda, la Llei de mesures territorials no s’hauria fet si el Bloc no hi hagués estat. No hi havia cap interès de la resta. I sense el Bloc la Llei d’habitatge hauria superat els límits del Pla Territorial i s’hagués permès un model desenvolupista.

No trobau que aquest Pacte comença a semblar-se massa a l’anterior? Es critiquen els uns als altres i tot està per fer.

Hem après dels errors del passat, però cada partit té la seva personalitat, vol posar sobre la taula les qüestions que preocupen al seu electorat i això s’ha de veure reflectit.

La gent en té prou amb el fet que es culpi de tot l’anterior Govern i Madrid?

No. El Govern ha plantejat uns projectes estratègics, i els ha de complir, en transport públic, protecció del territori, solucions per a l’habitatge, aplicació de la Llei de dependència, millora de l’educació i la sanitat. Això s’ha de fer independentment que la gestió del PP en el passat fos nefasta i de si arriben o no doblers de Madrid.

És a dir, les obres s’han de fer sense esperar Madrid?

No hem d’esperar Madrid perquè, si esperam, ens podem dur una decepció. Si anam passant el temps esperant que Madrid millori el finançament o ens faci arribar els convenis i dient només que l’herència del PP és nefasta, al 2011 els ciutadans passaran comptes i ens preguntaran què hem fet. No ha de passar com amb el Pacte de Progrés, quan es tancà l’aixeta dels doblers i hi va haver una sèrie de realitzacions que no es feren.

El conseller Manera actua com el seu antecessor socialista Joan Mesquida? És massa auster?

Entenc el paper del conseller, la seva austeritat, que rebaixi les expactives dels altres consellers i sigui molt prudent amb les qüestions econòmiques, però el Govern no pot dependre només de l’obligació que té Manera de dur els comptes bé. El Govern té uns objectius que ha de realitzar i no té excusa, encara que hagi de fer un esforç econòmic. Això no vol dir que la reclamació davant Madrid no sigui necessària i no hagi de ser contundent.

El conseller Thomàs ha aconseguit els doblers per al col·lectiu sanitari i s’ha acabat la vaga. La consellera Galmés demostra menys pes polític quan no pot fer el mateix amb els mestres de la concertada?

No sé si és un problema de pes polític, però la calendarització ha de valer per a uns i per als altres. Els professors de la concertada mereixen aquesta equiparació salarial, entre altres coses perquè se’ls ha promès i està pactat així.

I què ha de fer el Govern?

Actuar amb més flexibilitat. Ara ja hauria d’estar resolt.

Compartiu el pensament del director adjunt d’IB3, Maties Salom, respecte del model de la televisió autonòmica?

Salom ha plantejat un seguit de qüestions que coincideixen amb el model mantingut pel Bloc, que el PSOE també defensa o defensava, però Salom actua amb llibertat. Hi ha d’haver un canvi, cal internacionalitzar determinats serveis, però fins ara dins el Pacte no se n’ha parlat i ho hem d’abordar.

Si hagués passat l’anterior legislatura, amb el Pacte PP-UM, haurien demanat la dimissió del portaveu parlamentari d’UM, Tomeu Vicens, amb més insistència.

Hem estat clars i hem considerat que després de tres imputacions el més lògic era que Vicens dimitís. Cal dir que no és un càrrec de Govern i la decisió correspon a UM. És UM qui ha de reflexionar la situació actual i si aquesta és bona per a ells i per al Pacte.

Creis que ha de dimitir?

Ho acab de dir, però la decisió és d’UM. El Govern ha de donar una imatge de transparència i lluita total contra la corrupció.

Nadal vos genera confiança?

Miquel Nadal quedà descol·locat després de la negociació i ha estat cercant el seu espai. No oculta i de manera contínua fa saber que pot pactar amb qualsevol. No descarta mai al PP. No vol dir que ho faci ara, però és un avís per al 2011.

Festeja massa amb el PP?

Ho trob exagerat perquè haver d’estar negociant de manera constant amb l’amenaça de... dificulta l’acció de govern i la confiança entre els partits es complica. A mi no em fa gens de por, cadascú que faci la seva estratègia.

Temeu que trenqui el pacte?

No ho sé, però si ho fa ja veurem qui en sortirà guanyant i qui no.

Antich és un president valent?

En segons quines coses potser sí, però en altres li ha faltat un poc de decisió. Amb Son Espases li en va mancar o, més ben dit, li va faltar la valentia per enfrontar-se a un determinat col·lectiu. És prudent. La posició que ocupa a vegades li exigeix aquesta cautela.