TW
0

Tothom té dret a viure en família, siguin quines siguin les seves circumstàncies. D’una immigració exclusivament laboral hem passat a una immigració familiar. La legislació europea reconeix la reagrupació familiar des de l’any 2000 com un dret bàsic dels immigrants que resideixen i treballen de manera legal als estats membres. Aquest fet està canviant a marxes forçades el panorama de la immigració a les Illes Balears, perquè implica un assentament consolidat del nouvingut.

Segons les dades de l’Oficina d’Estrangeria, la Delegació del Govern autoritzà 15.592 reunificacions familiars d’immigrants, només a Mallorca, durant els darrers sis anys (període 2002-2007).

Reagrupació

Aquesta xifra implica que més del 10% dels estrangers residents a l’Illa han arribat a través de la reagrupació familiar. Les dades les presenta la professora de la UIB Antònia Pascual Galmés en un estudi recollit en el primer número de la revista d’Afers Socials que edita la conselleria que dirigeix Fina Santiago.

Que els immigrants puguin dur la seva família es considera un element clau de qualsevol política orientada a la integració dels estrangers en el país receptor, ja que contribueix a l’estabilitat sociocultural de les persones immigrades i, per tant, a promoure la cohesió econòmica i social de la comunitat de destinació. No obstant això, perquè un immigrant sol·liciti la reagrupació familiar resulta determinant que disposi d’estabilitat laboral, un desig de permanència en la destinació i disposar d’un habitatge digne. Unes circumstàncies que difícilment es compleixen entre els que acaben d’arribar.

Quin és el parentiu més reclamat pels immigrants que viuen i treballen a Mallorca? Més de la meitat, el 55%, són els fills, seguits dels cònjuges, amb un 29%. Cal destacar que gairebé un 15% dels expedients de reunificació reclamaven l’arribada dels seus pares. S’ha observat que els matrimonis estrangers que han anat arribant a les Illes solen treballar amb una dedicació de moltes hores al dia, fet que provoca la necessitat de deixar els padrins com a responsables de la cura dels infants.

Aquesta presència dels fills dels immigrants es fa molt visible en la nostra societat, perquè es tracta d’un col·lectiu de la població que necessita fer ús de determinats serveis públics, com ara l’escola. És un fet, i es pot comprovar cada dia, que genera tensions socials i dificultats educatives per l’excessiva concentració de població immigrant en determinats centres, però al mateix temps, i a la llarga, l’escolarització dels fills dels estrangers esdevé un element de primer ordre per a la integració dels pares en l’entorn social. El 36% dels parents d’immigrants reagrupats a Mallorca té entre 15 i 24 anys.

La demanda de la reagrupació familiar és el factor clau per conèixer el grau d’assentament a Mallorca d’un determinat col·lectiu. Els immigrants de nacionalitat marroquina són els més nombrosos a l’hora de sol·licitar l’arribada dels seus familiars. Vuit de cada deu africans que ho demanen són del Marroc, i això demostra que el seu projecte migratori a l’Illa, per ser el que es produeix de manera més important i des de fa més anys, està assolint certa estabilitat i arrelament econòmics. Les reagrupacions d’africans representen el 43% del total, però entre el col·lectiu subsaharià gairebé no se’n registren perquè es tracta d’un col·lectiu que fa relativament poc que ha començat a arribar i perquè en la seva majoria són homes molt joves.

D’Amèrica del Sud

Les reagrupacions d’immigrants d’Amèrica del Sud són les segones més nombroses, amb un 39%. Aquest col·lectiu a les Illes té una elevada proporció d’infants i adults joves en edat de treballar. D’aquesta manera registra una elevada proporció de naixements, com també una major reagrupació familiar, que s’està realitzant de manera massiva entre els immigrats de Colòmbia i l’Equador. Ambdós països representen quasi el 30% dels estrangers reagrupats a Mallorca en els darrers anys, mentre que només eren el 13% del total d’immigrats residents.•