Denuncien que l’Ordre que regula els cicles d’FP inclou de forma encoberta l’elecció de llengua

Tal i com expliquen des del sindicat, el passat 12 d’abril es va publicar al BOIB l’Ordre per la qual es regula l’admissió i la matrícula als ensenyaments de formació professional del sistema educatiu de les Illes Balears. A priori, aquest fet no sembla que sigui d’interès cabdal, si no fos pel fet que amaga la modificació d’una altra Ordre que res té a veure amb els ensenyaments d’FP, sinó amb l’elecció de llengua als centres educatius.

Des de UOB Ensenyament «no qüestionem la legalitat de la maniobra feta per la Conselleria d’Educació, però sí la forma en la qual se cerquen procediments que en res ajuden la promoció i normalització de la nostra llengua, la catalana, en l’àmbit educatiu».

Amb un subtil canvi de redactat, «l’Administració comença a obviar l’autonomia de centres (en la qual tant s’escuda quan li interessa) i obliga els centres educatius a oferir l’opció de la selecció de la llengua del primer ensenyament en el procediment de formalització de la matrícula». Aquest fet, com ja han remarcat, és contrari a l’autonomia pedagògica, l’organització i la gestió dels centres educatius pel que respecta a la redacció dels seus projectes lingüístics. «Els esforços de la Conselleria perquè les famílies elegeixin el castellà estan a l’altura de les pel·lícules del celebèrrim arqueòleg de Hollywood», han remarcat.

Aquest fet ja va ser detectat per UOB Ensenyament a la Mesa Sectorial d’Educació de 22 de gener, quan va retreure a la Conselleria d’Educació i Centres Concertats que la modificació proposada només obria la porta a interpretacions que ofeguen, encara més, el català com a llengua vehicular del sistema educatiu.

Aleshores l’administració es va escudar en la immediatesa de l’inici del procés d’escolarització i que va considerar necessari, per motiu d’oportunitat i necessitat, incloure aquesta modificació. «Sí, oportunitat i necessitat de trobar més adeptes al fracassat pla pilot de segregació lingüística. Després de l’estrepitós resultat d’aquest pla, que només compta amb 11 centres adherits (cap d’ells públic), ara la Conselleria cerca vies camuflades per tal d’entrebancar, encara més, la normalització de la nostra llengua», han conclòs el comunicat.