«De pluja n’ha caiguda molta, aquests darrers mesos»

TW
0

Darrerament, els programes de meteorologia fan èmfasi en el fet que, a diferència d’altres anys, aquest març ha estat un mes força plujós. En parlar d’aquest fenomen, és possible que hàgim sentit alguna frase com la del titular, tot i que també pot haver passat que, en comptes de caiguda, el parlant hagi emprat la forma caigut (De pluja n’ha caigut força). Des del punt de vista normatiu, tant una opció com l’altra són vàlides, si bé és cert que, com assenyalen els qui han estudiat el tema, l’anomenada concordança de participi (que és el que trobem al titular) és un tret força característic del català de Mallorca. Aquest fenomen consisteix a fer concordar el participi d’un temps compost (per exemple, vist a he vist) amb el gènere i el nombre del complement directe del verb o, en alguns casos, fins i tot del subjecte. Així, a Mallorca és relativament habitual que una companya de feina, per exemple, ens expliqui que avui n’ha feta una de bona i que s’ha embolicada en un projecte que implicarà molta feina. En canvi, entre la majoria de parlants dels altres dialectes seria dir que, en aquell projecte, s’hi han embolicat (i no embolicats).

Algunes persones consideren que la concordança de participi només és vàlida en registres col·loquials, però en realitat és una construcció normativa. De fet, en els contextos en què és general a tots els territoris de parla catalana, tradicionalment s’ha considerat preferible i tot. Es tracta, concretament, dels casos en què tenim un complement directe que va davant del verb i que apareix representat per un pronom feble de tercera persona, sobretot si és femení singular. És el que trobem, per exemple, a la frase Aquesta activitat no l’he feta mai. És menys habitual, però també força generalitzat, fer la concordança si el complement directe és femení plural (com quan expliquem a algú que aquelles tasques tan urgents encara no les hem acabades) i encara menys habitual, però possible, si és masculí plural (que és el que fem quan diem que els articles ja els hem escrits tots).

Més enllà dels usos més comuns, la normativa també recull diversos casos en què la concordança del participi és admissible en qualsevol registre. Així, podem fer concordar el participi amb el complement directe quan, en comptes d’un pronom de tercera persona, tenim un pronom de primera o de segona persona (per exemple, si algú no em saluda, puc demanar-me si m’ha vista). Igualment, és possible en construccions reflexives (com quan diem que una persona s’ha vestida amb molta elegància), en frases interrogatives (Quanta estona han dedicada a preparar la presentació?) o relatives (La comunicació que han preparada està molt bé).

La concordança també apareix en estructures passives. En les passives tradicionals (que fem servir molt poc, en realitat), és obligatòria (per exemple, La proposta va ser rebutjada per unanimitat). En canvi, en les passives pronominals, la concordança no és obligatòria, però la trobem sovint entre els parlants de català mallorquí (La sol·licitud s’ha acceptada). Un altre cas interessant de concordança amb el subjecte és el dels verbs que indiquen canvi d’estat i que seleccionen subjectes que s’assemblen a un complement directe, com en L’orquídia ha florida aquesta setmana o La meva neboda ha nascuda avui al matí.

Finalment, podem trobar la concordança en estructures perifràstiques, com les que construïm amb els verbs poder (Al final, la hipòtesi no l’hem poguda confirmar), fer (L’aixeta l’hem feta reparar) i sentir o veure (Aquella atleta no l’he vista entrenar mai o Avui t’he sentida tocar el piano).

Com hem dit, en tots els casos, excepte el de la passiva clàssica, la concordança és opcional i, per tant, prenguem la decisió que prenguem, l’encertarem. Convé, però, tenir-ho present per no corregir-nos innecessàriament si la fem, perquè és un tret que, a més de ser genuí en català, és normatiu. Esperem que, malgrat la densitat de la informació que hem donada, hàgim contribuït a aclarir com funciona aquest fenomen. De tota manera, si teniu qualsevol dubte, ens podeu escriure a l’adreça galmic@uib.cat i us respondrem tan aviat com puguem.

Elga Cremades (UIB, GALMIC)