Avui dia, en registres col·loquials, però també en els discursos semiformals que trobem, sobretot, als mitjans de comunicació audiovisuals, no és estrany sentir que ara ens *van a explicar quin temps farà o que, per exemple, *van a parlar de les notícies més recents de la jornada. Si bé en llengües com l’anglès, el francès o el castellà la perífrasi «anar a + infinitiu» pot tenir un valor de futur immediat (que en anglès es construeix amb going to; en francès, amb aller i en castellà, amb ir a), en català això no sempre és possible.
La perífrasi «anar a + infinitiu» és admissible en català amb el valor d’imminència sobretot en passat, per parlar de situacions que estaven a punt de passar però que finalment no va succeir. És el cas, per exemple, de la frase Anava a mirar la previsió del temps però m’he distret i al final no ho he fet o bé de l’oració En anar a telefonar-lo, va aparèixer per la porta. També la podem fer servir quan el verb anar no té un valor perifràstic, sinó ple i, per tant, la construcció indica un desplaçament real. És el que fem quan diem que ara anem a fer un cafè, que no és equivalent a dir que ara farem un cafè: en el primer cas, hi ha d’haver necessàriament un trasllat (cap a la cafeteria, el bar o la cuina), mentre que, en el segon, no necessàriament ens hem de moure de lloc.
En general, però, per la similitud amb el passat perifràstic (vaig + infinitiu, com en Vaig veure que havia de ploure), la perífrasi «anar a + infinitiu» no s’ha desenvolupat en català per indicar, en present, una acció imminent. En aquest cas, el recurs més adequat és el futur simple. Per tant, en frases tan habituals de sentir a la televisió com Ara *anem a veure quin temps farà demà o Després parlarem amb el meteoròleg, que ens *va a explicar la previsió del cap de setmana, cal substituir la construcció per un futur simple: Ara veurem quin temps farà demà o bé Després parlarem amb el meteoròleg, que ens explicarà la previsió del cap de setmana. Si volem remarcar la proximitat temporal d’un fet, també podem emprar la «estar a punt de + infinitiu», com en El vent està a punt d’intensificar-se o La tempesta està a punt d’arribar a la costa.
Només es considera possible utilitzar la perífrasi en present amb valor d’imminència quan el verb en infinitiu és de dicció (com ara dir) i s’indica que l’emissor vol anunciar un fet o un estat. En aquestes frases, el verb va en primera persona o en segona persona de valor genèric, com trobem a les oracions Això que vaig a dir-te és important (al costat de la forma més habitual Això que et diré ara és important) o Quan vas a dir una cosa així, sempre dubtes.
També és possible recórrer a la perífrasi en construccions més o menys fixades per referir-se, per exemple, a una situació dubtosa, com a la frase Ves a saber si tot el que diuen a les notícies és cert. Finalment, al costat de «anar a + infinitiu», hi ha la perífrasi «anar per + infinitiu», que admet uns usos lleugerament diferents i de la qual parlarem en una altra ocasió. Mentrestant, si teniu qualsevol dubte que creieu que us podem resoldre, escriviu-nos a l’adreça galmic@uib.cat i us respondrem al més aviat possible.
Elga Cremades (UIB, GALMIC)
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.